Video

Loading...

31 agosto 2006

Nuevo protocolo medico para la Fibromialgia (1)

Nuevo Protocolo editado por la Generalitat , para los medicos de atención primaria, algunos párrafos los he suprimido, ya que al ser de orden interno, hace falta permiso para reproducirlos, copiarlos, etc etc. No le quita valor al documento, son test medicos con su jerga y la forma de puntuación.

NOU MODEL D’ATENCIÓ
A LA FIBROMIÀLGIA
I LA SÍNDROME
DE FATIGA CRÒNICA.
CATALUNYA, 2006.

© Generalitat de Catalunya.
Direcció:
Maria Luisa de la Puente.
Directora General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
President:
Miquel Vilardell.
Servei de Medicina Interna de
l’Hospital General Vall d’Hebron.
Coordinació tècnica:
Mercè Mercader.
Direcció General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
Lydia Padró.
Àrea de Compra de Serveis i Qualitat.
Servei Català de la Salut.
Suport tècnic:
Imma Vallverdú.
Direcció General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
Maria Jesús Pueyo.
Direcció General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
Membres del grup de treball:
Carme Albinyana. Regió Sanitària de Barcelona. Cayetano Alegre. Servei de Reumatologia Hospital Vall d’Hebron José Alegre. Unitat de SFC. Servei de Medicina Interna Hospital Vall d’Hebron Jordi Carbonell.
Servei de Reumatologia Hospital del Mar de Barcelona Miquel Casas. Servei de Psiquiatria
Hospital Vall d’Hebron Antonio Collado. Unitat de Fibromiàlgia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Empar Cuixart . Servei de Rehabilitació. Hospital Vall d’Hebron. Mª Dolors Estrada Agència d’ Avaluació de
Tecnologies i Recerca Mèdiques. Mª Teresa Faixedas. Regió Sanitària de Girona.
Joaquim Fernández Solà. Unitat de Síndrome de Fatiga Crònica Servei de Medicina Interna. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Marta Gabernet Regió Sanitària de Lleida i Alt Pirineu. Mª Remei Girona Regió Sanitària de Girona. Pilar Magrinyà. Regió Sanitària de Camp de Tarragona. Amando Martín Zurro. Institut d’Estudis de la Salut. Juli de Nadal. Institut d’Estudis de la Salut. Diego J. Palao. Servei de Psiquiatria i Salut Mental. Hospital General de Vic. Josep M. Peri. Servei de Psicologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Josefina Pla. Reumatologia del Centre d’Atenció Primària Manso. Analia Pumares. Regió Sanitària de Terres de l’Ebre. Anna M. Roig Col.legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya. Mercè Solà. Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Paulina Viñas. Regió Sanitària de Catalunya Central


Presentació
És per a mi una satisfacció presentar la publicació El nou model d’atenció
a la fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica. Catalunya, 2006. Una
important eina de treball, per a professionals de la salut implicats en el
procés d’atenció pel que fa a diagnòstic, tractament i seguiment longitudinalde la població afectada, que ha estat confeccionada a partir de
la valuosa col·laboració d’un grup de treball composat per professionals
experts en diferents disciplines vinculades amb l’atenció a les persones
que pateixen aquests problemes de salut.
Aquest document defineix el model assistencial a la fibromiàlgia i síndrome
de fatiga crònica que volem implantar a Catalunya durant els
propers anys. Un nou model que implicarà als professionals de la salut
de tots els nivells assistencials i que pretén donar informació actualitzada
i basada en l’evidència científica, alhora que reflecteix les línies
d’avenç en la col·laboració amb les associacions de malalts i entitats
representatives i un llistat amb adreces de contacte que pot ser útil per
al professional d’Atenció Primària de Salut.
El nostre repte com a Departament de Salut és, a partir d’ara i durant
els propers anys, millorar el coneixement d’aquestes malalties entre la
població i els i les professionals de la salut i dur a terme la implantació
progressiva d’aquest nou model a tot el territori de Catalunya, tot i
incorporant les millores necessàries que s’identifiquin a partir dels
resultats de l’avaluació de la seva implantació.
Actualment, i malgrat l’Organització Mundial de la Salut ja ha reconegut
oficialment la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica com malalties
cròniques que afecten de forma significativa la salut i la qualitat de vida
de les persones que les pateixen, encara hi ha un grau de desconeixement
elevat. Hi ha pocs estudis epidemiològics que constatin la seva
prevalença i es coneixen poc els factors de predisposició i de desencadenament
i els mecanismes fisiopatològics que hi intervenen.
El diagnòstic i tractament d’aquestes malalties ha d’anar dirigit a una
atenció precoç, a un alleujament dels símptomes més predominants i a
una recuperació funcional que es mantingui el temps que sigui possible.
D’acord amb l’evidència científica disponible i les recomanacions dels
experts es considera oportú que l’atenció a aquestes patologies cròniques
a Catalunya sigui pilotada des l’Atenció Primària de Salut,
reforçant-la amb el suport i la coordinació de la xarxa d’atenció especialitzada.
En els darrers anys, el Departament de Salut ha iniciat un procés de
consens entre professionals experts sobre el diagnòstic i tractament
d’aquestes dues malalties i ha difós material de divulgació entre el professionals d’atenció primària. Ara, crec en la necessitat d’actualitzar
els criteris i definir les noves estratègies per implantar un nou model
d’atenció a la població que pateix aquests problemes.
Des del Departament de Salut es treballa per millorar el coneixement
sobre aquestes malalties entre els professionals de la salut, proporcionar
criteris consensuats referents a les eines diagnostiques i les pautes
terapèutiques basades en l’evidència científica, així com per establir les
responsabilitats dels diferents nivells assistencials, alhora que s’està
cooperant amb les associacions de malalts i malaltes.

Breu descripció de les malalties i epidemiologia
La fibromiàlgia (FM) és una síndrome clínica caracteritzada per dolor
crònic generalitzat, no articular, que predomina als músculs i el raquis,
amb presència d’una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió
en múltiples punts predefinits. El cansament, els trastorns del son i de
l’estat d’ànim són uns altres dels símptomes freqüents. Segons les
dades de l’estudi epidemiològic de prevalença de malalties reumatològiques
a la població espanyola major de 20 anys (EPISER) efectuat
l’any 20001, la prevalença a Espanya és del 2,4% (IC95% 1,5 – 3,2)
amb major freqüència en les dones (4,2% en dones i 0,2% en homes),
i afecta principalment, persones de mitjana edat (40-49 anys). Això
representa que a Catalunya podria haver-hi, més o menys, 140.000
persones afectades.
La síndrome de fatiga crónica (SFC) cursa amb una fatiga persistent i
invalidant davant petits esforços, dolor i debilitat muscular, així com
alteracions a l’esfera neurocognitiva i neurovegetativa, que produeixen
una marcada discapacitat funcional en el pacient. Uns altres símptomes
són els trastorns del son, l’odinofàgia i les cefalees. Una característica
habitual és que els símptomes empitjoren amb una mínima activitat
física i mental. S’inicia en persones adultes joves d’entre 20 i 40 anys,
amb predomini del sexe femení i encara que no hi ha estudis
epidemiològics a Catalunya ni a l’Estat Espanyol, la prevalença estimada
en estudis epidemiològics2 fets als Estats Units es troba entre el 0,07
i el 0,3 % de la població general, i a Austràlia3 és de 37 casos per
100.000 habitants. Aquestes xifres a Catalunya representarien com a
màxim, unes 20.000 persones afectades.
El dolor és un dels símptomes característics d’aquesta malaltia, i un
problema que afecta una proporció elevada de la població. A Catalunya,
d’acord amb les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de
l’any 2002, un 28% de la població tenia dolor en el moment de
l’entrevista, dels quals un 17,4% eren dones i un 10,7%, homes, dades
així mateix, no gaire diferents a les xifres trobades en altres estudis4.
Alguns estudis5 i l’opinió dels experts indiquen que sovint hi ha una
inadequació en el diagnòstic de la FM .
La presència de símptomes comuns amb altres malalties, la pluralitat
de símptomes, de vegades poc específics, la freqüent existència de
comorbiditats i la incertesa en el maneig clínic, respecte dels aspectes
terapèutics i del seguiment, fan que aquestes malalties estiguin poc o
mal diagnosticades, i que sovint els malalts hagin de visitar-se de forma
reiterada abans de ser correctament diagnosticats.
Rol de l’Atenció Primària de Salut (APS)
L’APS té una actuació fonamental en la detecció, el tractament i en el
seguiment longitudinal de les persones que presenten aquestes malalties.
L’afectació en totes les esferes de la vida del o de la pacient fa que sigui
necessària una intervenció multidisciplinària, que atengui els aspectes
mèdics, educatius, rehabilitadors, socials i laborals. L’avaluació i el
tractament cal que els facin conjuntament els professionals mèdics,
d’infermeria i treball social d’atenció primària. S’han d’avaluar les
actuacions immediates més pertinents per a cada cas i situació, determinar
el pla terapèutic tant farmacològic com no farmacològic, i portar
a terme les accions complementàries que del cas se’n derivin (ajut
social, coordinació amb els dispositius comunitaris i interconsulta amb
l’atenció especialitzada). És especialment important que el professional
d’APS informi de manera directa, objectiva i consistent amb el coneixement
científic de què es disposa al o a la pacient i a la seva família
sobre la malaltia, la seva evolució i les possibilitats terapèutiques. Una
bona informació i orientació inicial al o a la pacient permetran evitar
pors, angoixes, sol·licituds o fugides, i facilitaran, posteriorment, la
planificació correcta del seguiment i control més adequats per a la
persona afectada.

31 agosto 2006

Nuevo protocolo medico para la Fibromialgia (2)

3.1 Diagnòstic
En el cas de la FM el diagnòstic es pot i ha de fer-se a l’APS, pel metge o
la metgessa de família. Per a això, es recomana emprar els criteris diagnòstics6,7
de l‘American College of Rheumatology de 1990, que, a hores d’ara, s’estan revisant, ja que només se centren en el dolor i també s’han de valorar en cada pacient les manifestacions neurocognitives,psicològiques, i l’afectació funcional. L’exploració física i les proves complementàries serviran per fer el diagnòstic diferencial ambaltres patologies i per diagnosticar
comorbiditats que són molt freqüentsen aquestes dues patologies.
A més dels criteris diagnòstics cal valorar l’afectació funcional a partir
d’una escala de mesura del dolor o de la capacitat funcional. També és
convenient fer una valoració psicopatològica i, especialment una valoració
diagnòstica de la comorbiditat amb trastorns depressius o d’ansietat.
La qualitat de vida pot estar molt minvada en les persones que pateixen
FM. La normalitat de les proves complementàries accentua encara més
la necessitat de valorar l’afectació de la qualitat de vida per determinar
el grau de severitat de la malaltia, per monitorar-ne l’evolució i analitzar
quines són les intervencions que cal seguir per obtenir millors resultats.
A la FM s’han emprat molts qüestionaris de qualitat de vida8, però un
dels més acceptats i validats en el nostre medi és el Qüestionari
d’Impacte de la Fibromiàlgia (Fibromyalgia Impact Questionary
(FIQ)9,10,11,12.
La SFC també s’ha de diagnosticar a l’atenció primària. Per diagnosticar-
la s’han fet servir els criteris diagnòstics de Fukuda13 . La SFC s’ha de diferenciar d’altres patologies que cursen amb cansamenti cal fer-ne sempre una valoraciópsiquiàtrica14 per tal de descartar la presència d’una depressió major o de trastorns d’ansietat. Un dels instruments validats més útils en APS és la Mini International Neuropsychiatric Interview (MINI), que també permet fer diagnòstics psiquiàtrics comòrbids al llarg de l’evolució de la malaltia. Cal esmentar, que aproximadament el 70% dels casos de SFC presenta també fibromiàlgia com a comorbiditat associada.
L’actuació de l’APS és fonamental per al seguiment i el tractament de
les malalties i dels símptomes associats, que són freqüents en aquests
pacients. Per mesurar l’impacte sobre la qualitat de vida de la SFC, és
útil emprar qüestionaris genèrics de qualitat de vida com l’SF-12 i SF-
3615 o l’EuroQol16. A hores d’ara, les escales per mesurar la fatiga es
troben en fase de validació.
3.2 Pla de tractament i seguiment de FM
Les pautes terapèutiques que s’exposen a continuació tenen una sòlida
evidència científica17,8,18 i per tant són recomanables per a la xarxa
d’APS. Al final d’aquest document s’exposen també altres intervencions
terapèutiques i el grau d’evidència
El tractament de la FM a l’APS consistirà en els apartats següents:
Identificació dels problemes i les opcions potencials de tractament
(llista de problemes, gravetat i urgència del tractament) per discutir-los
amb el pacient. Els objectius de l’entrevista són:
a. Crear un clima de confiança metge/infermera – pacient.
b. Explicar conceptes sobre la malaltia i explorar les seves
creences.
c. Avaluar la comprensió del o de la pacient.
d. Descriure les opcions de tractament, riscos i beneficis.
e. Descriure el pronòstic.
f. Col·laborar amb el pacient per determinar les seves
preferències:
- Determinar els objectius del o de la pacient.
- Determinar el nivell d’acord del o de la pacient amb els possibles
tractaments.
- Determinar motivació i possibles barreres.
- Obtenir el consentiment per un pla de tractament.
- Identificar el grau de repercussió de la malaltia sobre l’entorn
familiar i social.
Potenciació de l’autocura mitjançant programes d’educació. Hi
ha una evidència sòlida que demostra que un programa d’educació
intensiva per al o a la pacient és un tractament efectiu en la FM i que
es manté de 3 a 12 mesos. Habitualment aquests programes s’apliquen
combinats amb l’exercici físic i les tècniques de relaxació. La millora
després d’aquest procés afecta un símptoma o més d’un com són ara:
el dolor, el son, la funcionalitat, el malestar psicològic i la qualitat de
vida20. En determinats casos convé explicar-ne a la família les característiques
de la malaltia i l’afectació que comporta sobre la vida quotidiana.
Tractament dels problemes del son. Millorar la higiene del son mitjançant
normes d’educació sanitària20. En cas d’una afectació més
severa es pot administrar medicació: zolpidem (10 mg/dia).
Exercici físic gradual. Les recomanacions sobre exercici físic es poden
fer des de l’APS. El programa d’exercici físic '70er a la majoria de casos
no ha de ser gaire específic, i la seva indicació i seguiment es pot portar
a terme de forma protocol·litzada als centres d’atenció primària per
part del personal d’infermeria amb coneixements específics d’aquestes
patologies. Hi ha una evidència sòlida sobre la seva eficàcia en la FM21.
El tractament ha de ser individualitzat i adaptat al o a la pacient, cal
prioritzar el tractament del dolor, la disfunció muscular i la impotència
funcional secundària al dolor. És fonamental la participació activa del o
de la pacient. L’exercici aeròbic té una eficàcia provada com a tractament aïllat i, com a formant part d’una atenció multidisciplinàriaque impliqui també educació, promoció d’estils de vida saludablesi teràpia cognitivoconductual. L’exercici ha d’estar supervisat enels casos d’afecció moderada o greu.
Abordatge psicològic. La majoria dels pacients poden beneficiar-se
de teràpia cognitivoconductual que es pot fer des de l’APS amb un
programa específic de suport facilitat des del centre de salut
mental (CSMA), ja que cal una formació específica. L’evidència de la
seva eficàcia, que persisteix durant mesos, és sòlida21. Els professionals
de l’APS poden fer les pautes psicoterapèutiques genèriques i les
tècniques de relaxació muscular, ja que no requereixen especialització,
encara que sí una formació bàsica adequada.
Tractament farmacològic. El desconeixement sobre l’etiologia de la
FM impossibilita, en aquests moments, disposar d’un tractament farmacològic
dels símptomes (dolor, fatiga, alteració del son i altres)
totalment efectiu. S’han provat múltiples fàrmacs encara que només
una minoria han demostrat tenir una certa efectivitat:
Es disposa d’evidència sòlida sobre l’eficàcia dels fàrmacs següents:
- Amitriptilina (25mg/d -50 mg/d abans d’anar a dormir).
- Ciclobenzaprina (10mg/d -30 mg/d abans d’anar a dormir).
Hi ha una evidència moderada sobre l’eficàcia dels fàrmacs següents:
- Tramadol (200mg/d -300 mg/d)
- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina: fluoxetina a
dosis de 20mg/d -80 mg/d (pot ser utilitzada amb tricíclics
abans d’anar a dormir).
3.3 Pla de tractament i seguiment de la SFC
El tractament és simptomàtic ja que no se’n coneix l’etiologia. Els
objectius bàsics del tractament van encaminats a disminuir la fatiga i el
dolor i a millorar els nivells d’activitat, adaptació i de qualitat de vida
dels pacients. A continuació s’exposen les recomanacions que tenen
una evidència forta21,22. Al final del document trobareu les altres recomanacions
i la seva evidència Les mesures generals de tractament com la recomanació de fer exercici físic i seguir un tractament farmacològic es poden donar des de l’APS23,24,25.El tractament de la SFC consistirà en:
Identificació dels problemes i les opcions potencials de tractament
(llista de problemes, gravetat i urgència del tractament) per discutir-los
amb el pacient. Els objectius de l’entrevista són:
a. Crear un clima de confiança metge/infermera – pacient.
b. Explicar conceptes sobre la malaltia i explorar les seves
creences.
c. Avaluar la comprensió del o de la pacient.
d. Descriure les opcions de tractament, riscos i beneficis.
e. Descriure el pronòstic.
f. Col·laborar amb el pacient per determinar les seves
preferències:
- Determinar els objectius del o de la pacient.
- Determinar el nivell d’acord del o de la pacient amb els
possibles tractaments.
- Determinar motivació i possibles barreres.
- Obtenir el consentiment per un pla de tractament.
- Identificar el grau de repercussió de la malaltia sobre l’entorn
familiar i social.
Exercici físic gradual. Hi ha una evidència sòlida sobre la seva eficàcia
en la SFC27. El programa d’exercici físic per a la majoria de casos no
ha de ser gaire específic, i la seva indicació i seguiment es pot portar a
terme de forma protocol·litzada als centres d’atenció primària per part
del personal d’infermeria amb coneixements específics d’aquestes
patologies27. El tractament ha de ser individualitzat i adaptat al o a la
pacient, i a la fase evolutiva de la malaltia. L’exercici no ha de ser
extenuant perquè això pot empitjorar-ne la simptomatologia. L’exercici
aeròbic té una eficàcia provada com a tractament aïllat, i com formant part d’una atenció multidisciplinària que impliqui també educació, promoció d’estils de vida saludables i teràpia cognitivoconductual.
Teràpia cognitivoconductual (TCC). La majoria de pacients poden
beneficiar-se de pautes psicoterapèutiques aplicades inicialment des de
l’APS, per a les quals es requereix una formació bàsica específica. En el
cas de l’aplicació d’aquestes pautes psicoterapèutiques cognitivoconductuals,
l’abordatge és individualitzat i pretén reduir els nivells de
discapacitat i símptomes associats amb la SFC, i millorar l’adaptació i
la qualitat de vida. Aquest tractament és efectiu en diferents graus per
al 70%26,28 dels i de les pacients, principalment per a les persones que
presenten una afectació moderada.
L’aplicació d’un programa de psicoteràpia cognitivoconductual a
l’APS, tanmateix requerirà el suport especialitzat del CSMA29. Només
els casos resistents al tractament o a l’abordatge inicial i els que presenten
comorbiditats psiquiàtriques greus requeriran la interconsulta
amb la xarxa especialitzada de salut mental.
Tractament dels problemes del son. Millorar la higiene del son mitjançant
normes d’educació sanitària. En cas d’afectació més severa es
pot administrar medicació: zolpidem (10 mg/dia).
Tractament farmacològic. Els fàrmacs sobre els que hi ha una evidència
són els antidepressius. No s’han d’administrar de forma sistemàtica.
Els antidepressius són útils en els quadres depressius associats
a la SFC, en l’insomni i en el tractament de les miàlgies. No hi ha un
grup amb millor eficàcia. Normalment s’administra l’amitriptilina o els
inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS). Els ansiolítics
es poden administrar de forma transitòria per a l’insomni i l’ansietat,
però a dosis baixes ja que dosis altes poden empitjorar la debilitat
muscular associada amb la SFC. Els AINE milloren les miàlgies i les
cefalees, però no la fatiga.
En el procés d’atenció als malalts i a les malaltes, si es donen casos
d’elevada complexitat o gravetat, el metge o la metgessa de família pot
demanar la col·laboració i actuació dels especialistes adequats perquè
l’assessorin respecte dels possibles dubtes diagnòstics o terapèutics.
En qualsevol cas, el malalt o la malalta que ha estat enviat a un especialista,
ha de retornar a l’APS perquè se li garanteixi la continuïtat de
l’atenció i el seguiment longitudinal de la malaltia.

Nuevo protocolo medico para la Fibromialgia (3)

3.4 Rol dels professionals
Rol del metge o la metgessa de família
El metge o la metgessa de família és el responsable de la gestió de
tot el procés d’atenció a la població que pateix FM i SFC. La gestió
que inclou des del diagnòstic precoç fins al seguiment longitudinal del
pacient o de la pacient en les diferents fases evolutives de la seva
malaltia.
La seva actuació se centra a:
· Valorar els problemes relacionats amb els símptomes comuns
com el dolor, el cansament, la mobilitat i l’alteració del patró del
son.
· Establir el diagnòstic i grau d’afectació de la FM o la SFC.
· Valorar la presència d’una psicopatologia associada com depressió
o ansietat.
· Diagnosticar les possibles comorbiditats existents.
· Demanar el suport de la xarxa d’atenció especialitzada en cas de
dubtes diagnòstics o terapèutics.
· Informar amb claredat, objectivitat i d’acord amb el coneixement
científic disponible tant al o a la pacient com a la seva família,
sobre la malaltia i la seva evolució.
· Planificar el tractament d’acord amb el grau d’afectació del o de la
pacient, i fer-ne el seguiment tant del farmacològic com del no
farmacològic.
· Treballar de forma coordinada amb els altres professionals de
l’APS.
Rol del professional d’infermeria
El professional d’infermeria, per la seva proximitat, accessibilitat i
atenció integral a la població, té una actuació molt important en la
detecció precoç de la malaltia, el seguiment del tractament i el consell
educatiu30.
La seva funció se centra a:
· Valorar els problemes relacionats amb el dolor, el cansament, la mobilitat,
l’alteració del patró del son, l’ansietat o la depressió així com la
vivència personal del malalt o de la malalta davant aquestes situacions.
· Informar, posteriorment a la valoració dels problemes, de les diferents
intervencions no farmacològiques que es poden fer.
· Derivar el malalt o la malalta al metge de família perquè estableixi
un diagnòstic.
· Fer educació sanitària de la malaltia que pot ser individual o de
grup.
· Promoure conductes generadores de salut i valorar els efectes nocius
de determinats hàbits i conductes a fi de donar elements per modificar-
los.
· Fomentar mecanismes corporals per generar postures físiques
correctes, instruint la persona sobre la necessitat d’evitar postures
físiques generadores de tensió.
· Orientar sobre activitats i pautes d’exercici físic adequat a l’estat del
o de la pacient.
· Controlar el malalt crònic i fer-ne el seguiment.
Rol del treballador/a social
L’abordatge de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica, requereix
una intervenció de professionals interdisciplinària per poder encarar les
diverses situacions que poden presentar-se. El treballador/a social ha
d’ajudar les persones a desenvolupar les seves capacitats de manera que
això els permeti resoldre els problemes de la vida quotidiana. Dins el
marc d’una unitat, equip o servei el treballador/a social ha de donar
suport al o a la pacient, a la família, i a l’equip d’atenció primària.
La funció del treballador/a social respecte de l’atenció individual ha
d’anar dirigit a:
· Conèixer de manera directa el o la pacient.
· Identificar les seves necessitats.
· Facilitar l’expressió de sentiments.
· Analitzar i valorar la situació personal.
· Donar suport emocional, reforç i potenciar l’autoestima.
· Informar i orientar sobre diversos aspectes que ajudin a la millora de
la qualitat de vida (activitats culturals, de lleure, esportives, etc.).
· Informar sobre l’existència de les diverses associacions de FM i
SFC.
· Facilitar recursos i tramitacions (laboral social, jurídic etc.).
· Donar suport a aquells aspectes d’educació sanitària que hagin pautat
el metge o la metgessa de família i el professional d’infermeria.
Pel que fa a l’atenció a les famílies el rol del treballador/a social ha
d’anar dirigit a:
· Donar suport a les seves necessitats.
· Facilitar el diàleg intrafamiliar.
· Donar informació i orientació sobre els diferents aspectes que puguin
facilitar la relació i convivència amb persones afectades per aquestes
malalties.
· Donar suport als aspectes d’educació sanitària que hagin pautat el
metge o la metgessa de família i el professional d’infermeria.
Organització de l’atenció especialitzada i dels
dispositius comunitaris de suport
L’equip d’APS pot emprar, segons les necessitats dels i de les pacients,
els recursos d’atenció especialitzada més propers i els dispositius
disponibles a la comunitat.
4.1 Interconsulta i coordinació amb la xarxa especialitzada
de salut mental
La implicació de la xarxa especialitzada de salut mental es produeix a
causa de la presència de símptomes psiquiàtrics que formen part de la
malaltia, com a elements de comorbiditat o trastorns d’adaptació
secundària a la limitació funcional que la malaltia imposa.
Criteris d’interconsulta:
1. Diagnòstic diferencial o comorbiditat amb una patologia psiquiàtrica.
Es sol·licitarà la interconsulta pel que fa als casos de
diagnòstic dubtós:
a. Depressió major
b. Trastorns d’ansietat
c. Trastorns de personalitat
d. Trastorns somatoformes.
2. Tractament de depressió major resistent a un primer abordatge
terapèutic a l’APS, d’acord amb els criteris del protocol de
depressió consensuat amb el Centre de Salut Mental d’Adults
(CSMA).
3. Tractament especialitzat dels casos amb comorbiditat psiquiàtrica
greu (trastorns de personalitat).
4. Derivació dels casos greus al CSMA o a l’hospital de referència
per fer un abordatge cognitivoconductual, d’acord amb els criteris
consensuats.
Equip responsable: Centre de salut mental d’adults de l‘àmbit territorial
de referència del Centre d’Atenció Primària o de l’hospital de referencia.
4.2 Interconsulta o derivació als hospitals de referència
Els hospitals de referència han de donar suport a l’APS en el procés
diagnòstic i terapèutic quan el metge o la metgessa de família el demana,
ja que l’avaluació diagnòstica, el tractament i el seguiment longitudinal
d’aquestes patologies recau fonamentalment en els equips
d’APS.
Criteris d’interconsulta
1.- Dubtes diagnòstics pel que fa:
· a la presència de comorbiditats que empitjoren el pronòstic
· als pacients diagnosticats de FM o SFC però amb dubtes de
diagnòstic sobre altres patologies reumatològiques afegides.
2.- Assessoria terapèutica en casos complexos.
Equip responsable
L’hospital ha de planificar com dóna resposta a aquestes sol·licituds, i
organitzar un equip multidisciplinari per atendre les persones afectades
d’aquestes patologies. Segons les característiques de cada centre, i
sota la direcció de qui l’organització consideri oportú (preferentment el
servei de medicina interna o reumatologia), ha d’haver-hi una figura
gestora de casos, preferentment una infermera.
Aquest professional :
· ha de ser el primer punt d’accés a l’hospital dels malalts derivats
des de l’APS; ha de valorar, inicialment, les necessitats concretes
del o de la pacient; ha d’orientar el seu itinerari entre les diverses
especialitats integrades a la unitat funcional hospitalària, per
garantir-li una atenció coordinada, evitar una fragmentació de
l’atenció i esperes innecessàries.
· ha de verificar que la interconsulta sobre un cas compti amb una
resposta coordinada de tots els professionals implicats dins
l’hospital .
· ha de ser l’interlocutor amb l’APS, per tal d’assegurar-ne la
continuïtat assistencial i garantir el retorn dels pacients al metge
de família que hagi fet la interconsulta el més aviat possible.

Les especialitats implicades de l’hospital són:
- Reumatologia
- Medicina interna
- Psiquiatria
- Psicologia clínica amb orientació cognitivoconductual
- Infermeria
- Rehabilitació
- Treball social
També hi poden col·laborar les unitats del dolor si l’hospital en té, encara
que no de forma obligada ja que no són recursos presents a tots els
centres hospitalaris.
Si l’hospital no disposa d’algun dels professionals esmentats s’ha
d’organitzar, coordinadament, amb els recursos territorials disponibles
per facilitar el servei. Si té un circuit d’atenció especialitzada de suport
a l’APS que facilita les consultories descentralitzades , cal seguir el
mateix procediment.
Objectius
1. Organitzar un programa específic d’atenció als malalts, que
incorpori professionals de diferents disciplines, amb un responsable
clínic i una persona encarregada de la gestió de casos.
2. Coordinar-se amb l’atenció primària per tenir circuits específics
per als pacients en tots els supòsits esmentats.
3. Valorar el o la pacient i emetre un informe clínic que aclareixi els
dubtes diagnòstics o terapèutics que els professionals de medicina
de família plantegen.
4. Facilitar dades dels resultats del programa d’atenció per poder
identificar les intervencions amb millor relació cost-efectivitat.
5. Coordinar-se amb les Unitats especialitzades en FM i SFC per
mantenir els protocols diagnòstics i de tractament basats en el
coneixement que es té, i per acordar el circuit específic
d’interconsulta amb les mateixes.
6. Col·laborar amb la formació continuada dels professionals de la
seva àrea d’influència.

4.3 Interconsulta i coordinació amb la xarxa especialitzada de
rehabilitació
Només en els casos més greus o refractaris al tractament iniciat a l’APS
s’hauria de consultar els especialistes en rehabilitació de les unitats
funcionals hospitalàries. El circuit que cal seguir és el següent: una
vegada el metge o la metgessa de família ha diagnosticat el pacient,
sol·licita la interconsulta al servei de rehabilitació d’atenció primària - si
és que n’hi ha -, i si no al de l’hospital de referència. El programa
d’exercici físic es dissenyarà per al pacient i s’iniciarà al mateix centre
de rehabilitació en què s’ha prescrit. Després de comprovar la idoneïtat
del programa, per al pacient, aquest l’ha de seguir al seu centre d’atenció
primària amb el control de la infermera encarregada del programa de
seguiment d’exercici físic.
4.4 Infermeria de la xarxa d’atenció especialitzada
Si en l’àmbit de referència de l’equip d’atenció primària (EAP) es disposa
de diplomats en infermeria assignats a les activitats d’atenció ambulatòria
especialitzada de suport a l’APS, aquest professional pot desenvolupar
també, en coordinació amb l’infermera de l’equip d’atenció
primària, activitats d’educació sanitària, monitorar grups de pacients i
promoure la relació d’aquests amb els grups d’autoajuda.
4.5 Utilització de recursos comunitaris
Des de l’APS es poden establir mecanismes de col·laboració amb entitats
associatives i d’autoajuda, equipaments esportius i altres serveis
municipals, per promoure pautes d’activitat física gradual i de suport
als pacients, dins el marc de les activitats de promoció de la salut i
preventives potenciades per l’Agència de Salut Pública en el territori.

5. Unitats Especialitzades (UE) en FM i SFC
Les Unitats Especialitzades (UE) en FM i SFC són unitats ubicades en
alguns hospitals altament especialitzats que assessoren els professionals
dels hospitals bàsics o de referència amb relació als pacients que,
per la seva complexitat, gravetat o escassa resposta als tractaments
indicats requereixen una supervisió quant al tractament. També actuen
com a centres difusors de coneixement amb relació a l’atenció a aquests
problemes de salut promovent activitats de recerca en aquest camp.
Objectius de les UE
- Avaluar i assessorar multidisciplinàriament el tractament dels
malalts amb FM amb situació de síndrome de dolor crònic discapacitant
i manca de resposta als tractaments.
- Avaluar i assessorar multidisciplinàriament el tractament dels
malalts amb la SFC amb greu afectació i manca de resposta als
tractaments.
- Elaborar un informe que inclogui un Programa protocol·litzat de
tractament multidisciplinari amb l’objectiu d’assolir la recuperació
funcional per poder desenvolupar les activitats habituals de la
vida.
- Donar suport científic i de formació mèdica continuada a l’atenció
primària, als hospitals bàsics i a les associacions o fundacions de
malalts que ho demanin.
- Coordinar-se amb els hospitals de referència per agilitar les
interconsultes i establir unes pautes diagnòstiques i terapèutiques
consensuades.
- Desenvolupar projectes de recerca amb relació a la FM i SFC i els
condicionants físics, psicològics i socials que influeixen sobre la
percepció de dolor i fatiga, i repercuteixen sobre la qualitat de
vida.
Criteris d’interconsulta amb les UE en FM i SFC
La interconsulta es pot fer en els casos que l’hospital de referència
detecta una mala resposta als tractaments i considera necessària una
supervisió i un assessorament en el tractament davant els casos de
difícil control.

Els criteris d’interconsulta són:
1. Tenir un diagnòstic de FM o SFC. El pacient ha d’arribar a la UE
amb una avaluació diagnòstica complerta i ha d’haver iniciat un
tractament.
2. Presentar un grau de patiment i discapacitat molt significatius
amb escassa resposta als procediments terapèutics indicats.
3. Consumir excessivament fàrmacs, especialment combinacions
d’antidepressius, ansiolítics i analgèsics opioides.
Organització de les UE en FM i SFC
Les UE de FM i SFC són unitats funcionals coordinades per un professional
clínic especialista en medicina interna o en reumatologia.
Tenint en compte les diferents necessitats assistencials dels i de les
pacients amb comorbiditats es crearà la figura del professional gestor
de casos, preferentment un professional diplomat en infermeria expert
en el maneig d’aquests problemes. Aquesta figura serà el primer nivell
d’accés dels malalts i malaltes derivats des de l’hospital de referència,
farà una valoració inicial de les necessitats concretes del pacient i
orientarà el seu itinerari entre les diverses especialitats per evitar fragmentacions
i demores en l’atenció.
Aquestes unitats funcionals cal que estiguin integrades per un equip
multidisciplinari de professionals dels àmbits de la:
- Reumatologia
- Medicina Interna
- Psiquiatria
- Rehabilitació
- Psicologia clínica amb orientació cognitivoconductual
- Infermeria
- Treball social.
També hi poden col·laborar les unitats del dolor, si l’hospital en té,
encara que no de forma obligada ja que no són recursos presents a tots
els centres hospitalaris.
El professional gestor de casos:
· Assegurarà que els pacients siguin atesos en un període de temps
no gaire llarg, fixant un temps màxim de resposta per interconsultes
urgents.
· Vetllarà per facilitar les interconsultes des dels hospitals de
referència mitjançant els medis que calguin: correu electrònic,
fax, telèfon i pàgina web, que evitin desplaçaments innecessaris
als pacients.
· Verificarà que la interconsulta sobre un cas té una resposta
coordinada de tots els professionals implicats dins l’hospital.
· Garantirà el retorn dels pacients al més aviat possible, a la unitathospitalària de referència que ha fet la interconsulta.

Nuevo protocolo medico para la Fibromialgia (4)

6. Vincles amb les associacions de persones afectades
de FM i SFC, grups d’ajuda mútua i fundacions
A la nostra societat, cada vegada més la ciutadania es caracteritza
perquè està ben informada sobre les possibilitats i els límits de les
intervencions preventives, diagnòstiques, terapèutiques i rehabilitadores,
i perquè té una major capacitat de participació en les decisions
individuals i col·lectives relacionades amb el sistema de salut i les seves
actuacions.
El sistema sanitari ha d’oferir a la població, amb equitat i eficiència, uns
serveis sanitaris de qualitat per respondre a les necessitats derivades
dels canvis demogràfics i epidemiològics, de les innovacions científiques
i tecnològiques i de les expectatives de la ciutadania, en un escenari en
constant evolució, amb necessitats creixents i recursos limitats.
Les actituds i opinions de la ciutadania envers la pròpia salut i el sistema
sanitari estan evolucionant i és molt important que les associacions
de malalts, grups d’ajuda mútua i fundacions es converteixin en un
recurs per promoure la salut, en general, i el benestar social de les
persones afectades en particular.
Així doncs, podem dir que les associacions, grups d’ajuda mútua i fundacions
relacionats amb la FM i la SFC , són un recurssocial en què les persones afectades obtenen suport i serveis materials o emocionals amb la finalitat d’alleugerir-ne l’impacte que sobre la qualitat de vida dels malalts, familiars o cuidadors tenen aquestes malalties.
Aquests grups poden contribuir a:
- Promoure l’educació sanitària i afavorir la incorporació d’hàbits i
estils de vida saludables entre les persones afectades de FM i SFC,
que els poden resultar beneficiosos,
- Cooperar amb el Departament de Salut i amb els mitjans de
comunicació perquè la informació relacionada amb aquestes
malalties acompleixi criteris de qualitat i rigor científic,
- Millorar la relació entre els professionals i els pacients pel que fa a
la comunicació, la informació i el tracte, i avançar en el respecte a
les decisions del i de la pacient sobre la salut i el propi cos, la
protecció a la intimitat i el suport psicològic als pacients i
familiars,
- Facilitar informació als malalts i familiars sobre el nou model
d’atenció que s’implantarà en els propers anys i assessorar-los
quant a la utilització apropiada dels circuits assistencials definits
per millorar l’accessibilitat als serveis sanitaris.

. Circuits assistencials bàsics per a l’atenció a les
persones amb FM i SFC i relacions amb els dispositius
comunitaris
Diagnòstic, tractament i seguiment longitudinal Cooperació en educació per a la salut, informació i
suport social Consultoria diagnòstic i tractament comorbiditats SM i TCC Consultoria dubtes terapèutics
Consultoria dubtes diagnòstics i terapèutics RECURSOSCOMUNITARIS• Grups ajuda mútua• Serveis CSMA-Psiquiatra-Psicòleg UNITATS ESPECIALITZADES, EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA HOSPITAL de REFERÈNCIA Gestor de casos

Annex 1. CRITERIS DIAGNÒSTICS DE LA FIBROMIÀLGIA
(ACR 1990)
Presència dels dos criteris següents:
1. Història de dolor crònic generalitzat de més de 3 mesos de durada
que afecta com a mínim, tres dels quatre quadrants del cos
(hemicòs dret i esquerre per sobre i sota de la cintura). A més,
s’ha de referir dolor a l’esquelet axial (columna cervical, dorsal,
lumbar, i paret toràcica anterior).
2. Dolor en la pressió d’ 11 dels 18 punts elegits (9 punts parells):
- Insercions occipitals dels músculs suboccipitals
- Projecció cervical anterior dels espais intertransversals C5-C7
- Punt mitjà de la vora superior del trapezi
- Origen del supraespinós
- Segona unió condrosternal
- 2cm distalment a l’epicòndil
- Quadrant superior extern de la natja
- Cara posterior del trocànter major
- Coixinet adipós de la cara interna del genoll
Per a la palpació digital, cal aplicar una força de 4Kg (l’ungla del dit de
l’explorador es torna blanca). L’exploració d’un punt sensible es considera
positiva si el pacient refereix que la maniobra li resulta dolorosa.
Aquests criteris tenen una sensibilitat del 88,4% i una especificitat del
81,1%
FONT: (CAMPS L, FAIXEDAS M, FOGUET Q, GELADO MJ, GIRONA MR, RIERA G ET AL. GUIA DIAGNÒSTICA
I TERAPÈUTICA DE LA FIBROMIÀLGIA. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE SALUT, REGIÓ
SANITÀRIA DE GIRONA. GIRONA, 2002. ADAPTAT DE: WOLFE F, SMYTHE HA, YUNUS MB, BENNETT
RM, BOMBARDIER C, GOLDENBERG DL ET AL. THE AMERICAN COLLEGE OF RHEUMATOLOGY 1990
CRITERIA FOR THE CLASSIFICATION OF FIBROMYALGIA. ARTHRITIS RHEUM. 1990;33:160-72.)
Occípit.Inserció delmúscul Suboccipitall, Trapeéis, Punt mitjà de la vora superior, Supraespinós, Sobre el punt mitjà de l’espina escapular GlutQuadrantsuperoextern de la natja, Trocànter major, Posterior a l’eminència trocantèria, Cervical baix, Cara anterior dels espais intertransversos C5-C7, Segona costella Unió costocondral, Epicòndil2 cm distal a l’epicòndil
Genoll, Bosseta de greix medial pròxima a la línia articular

Annex 2. CRITERIS DIAGNÒSTICS DE LA SÍNDROME DE
FATIGA CRÒNICA (CRITERIS DE FUKUDA O INTERNACIONALS)
1. Fatiga crònica persistent (6 mesos com a mínim), o intermitent,
no explicada, que es presenta de nou o amb un inici definit, i que
no és el resultat d’esforços recents; no millora clarament amb el
descans, i ocasiona una reducció considerable dels nivells previs
d’activitat quotidiana del o de la pacient.
2. Exclusió d’altres malalties potencialment causants de fatiga
crònica.
De forma concurrent, han d’estar presents 4 o més signes o símptomes
dels que es relacionen a continuació, tots amb una durada de 6 mesos
o més, i posteriors a la presentació de la fatiga:
1. Trastorns de concentració o memòria
2. Odinofàgia
3. Adenopaties axilars o cervicals doloroses
4. Miàlgies
5. Poliartràlgies sense signes inflamatoris
6. Cefalea d’inici recent o de característiques diferents del que és
habitual
7. Son no reparador
8. Malestar post-esforç de durada superior a 24 h.
FUKUDA K, STRAUSS SE, HICKIE I, SHARPRE MC, DOBBINS JG, KOMAROFF A. THE CHRONIC FATIGUE
SYNDROME: A COMPREHENSIVE APPROACH TO ITS DEFINITION AND STUDY. INTERNATIONAL CHRONIC FATIGUE
SYNDROME STUDY GROUP. ANN INTERN MED. 1994; 121(12):953-59)

Annex 3. DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I COMORBIDITATS DE
LA FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA
Comorbiditats de la FM i de la SFC
Els pacients amb FM o SFC presenten sovint signes i símptomes d’altres
síndromes clíniques:
- Síndrome del colon irritable
- Disfunció temporomandibular
- Cefalea de tensió o migranya
- Disfunció neurovegetativa
- Urgència de micció
- Dolor miofascial localitzat
- Dolor pelvià crònic
- Depressió o trastorns per ansietat
- Trastorns de la personalitat
- Trastorns somatoformes
- Fibromiàlgia o SFC
Diagnòstic diferencial de la FM i de la SFC
Conectivopaties:

- Esclerosi sistèmica
- Vasculitis
- Polimiositis i altres miopaties inflamatòries
Malalties neuromusculars
- Esclerosi múltiple
- Miastenia
- Malalties mitocondrials
- Malalties degeneratives
Alteracions estructurals del raquis
Neoplàsies
- Mieloma
Trastorns mentals
- Trastorn somatoformes
- Trastorns d’ansietat
- Depressió
Trastorns metabòlics
- Hipotiroïdisme
- Hiperparatiroïdisme
- Osteomalàcia
- Malaltia d’ Addison
- Osteodistròfia renal
- Anèmia
- Malaltia celíaca
Annex 4. QÜESTIONARI D’IMPACTE DE LA FIBROMIÀLGIA.
Adaptació validada en castellà del Fibromyalgia Impact
Questionnaire (FIQ).
Rodee con un círculo el número que mejor describa cómo se encontró
durante la ÚLTIMA SEMANA. Si no tiene costumbre de realizar alguna
actividad tache la pregunta.
1. ¿Ha sido usted capaz de
Siempre
La mayoría
de las veces
En
ocasiones Nunca
a Hacer la compra? 0 1 2 3
b Hacer la colada, con lavadora? 0 1 2 3
c Preparar la comida? 0 1 2 3
d Lavar a mano los platos y los
cacharros de cocina?
0 1 2 3
e Pasar la fregona, la mopa o la
aspiradora?
0 1 2 3
f Hacer las camas? 0 1 2 3
g Caminar varias manzanas? 0 1 2 3
h Visitar a amigos o parientes? 0 1 2 3
i Subir escaleras? 0 1 2 3
j Utilizar transporte público? 0 1 2 3
2. ¿Cuántos días de la última semana se sintió bien?
0 1 2 3 4 5 6 7
3. ¿Cuántos días de la última semana dejó de hacer su trabajo habitual,
incluido el doméstico, por causa de la fibromialgia?
0 1 2 3 4 5 6 7
En las siguientes preguntas, ponga una cruz en el punto de la línea que
mejor indique cómo se sintió en general DURANTE LA ÚLTIMA SEMANA:
4. En su trabajo habitual, incluido el doméstico, ¿hasta qué punto el dolor
y otros síntomas de la fibromialgia dificultaron su capacidad para trabajar?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Sin dificultad Mucha dificultad
5. ¿Cómo ha sido de fuerte el dolor?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6. ¿Cómo se ha encontrado de cansada?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
7. ¿Cómo se ha sentido al levantarse por las mañanas?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
8. ¿Cómo se ha notado de rígida o agarrotada?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
9. ¿Cómo se ha notado de nerviosa, tensa o angustiada?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
10. ¿Cómo se ha sentido de deprimida o triste?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
FONT: RIVERA J, GONZALEZ T. THE FIBROMYALGIA IMPACT QUESTIONNAIRE: A VALIDATED SPANISH VERSION
TO ASSESS THE HEALTH STATUS IN WOMEN WITH FIBROMYALGIA. CLIN EXP RHEUMATOL. 2004 SEPOCT;
22(5):554-60
Sin dolor Dolor muy fuerte
Nada cansada Muy cansada
Descansada Muy cansada
Nada rígida Muy rígida
Nada nerviosa Muy nerviosa
Nada deprimida Muy deprimida

Annex 6. VALORACIÓ DE L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA
SOBRE EL TRACTAMENT DE LA FM
L’Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques (AATRM), ha
revisat sistemàticament l’evidència científica existent, fins al mes de
setembre de 2005, sobre el tractament farmacològic i no farmacològic
de la fibromiàlgia8,18.
Tractament farmacològic
El desconeixement sobre l’etiologia de la FM no permet, a hores d’ara,
tenir un tractament farmacològic dels símptomes propis de la malaltia
com són: el dolor, la fatiga, l’alteració del son i alguns altres totalment
efectiu. S’han provat múltiples fàrmacs encara que només una minoria
han demostrat tenir una certa efectivitat:
Dels fàrmacs següents, hi ha una evidència sòlida sobre la seva eficàcia,
i per tant són recomanables:
- Amitriptilina (25mg -50 mg/d abans d’anar a dormir).
- Ciclobenzaprina (10mg -30 mg/d abans d’anar a dormir).
Dels fàrmacs següents, hi ha una evidència moderada sobre l’eficàcia de:
- Tramadol (200mg -300 mg/d)
- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina: fluoxetina a
dosis de 20mg -80 mg/d (pot ser utilitzada amb tricíclics abans de
dormir), i sertralina, sobre la qual només hi ha un estudi no controlat
sobre la seva eficàcia.
- Inhibidors de la recaptació dual: la venlafaxina, el milnazipran i la
duloxetina.
- Pregabalin (anticonvulsivant de segona generació)
Dels fàrmacs següents, hi ha una evidència feble sobre la seva eficàcia,
i per tant no són recomanables:
- Hormona del creixement,
- Serotonina,
- Tropisetron i
- S-adenosil-metionina.
No hi ha evidència sobre l’eficàcia dels fàrmacs següents: opiodes, corticoesteroides,
antiinflamatoris no esteroïdals, benzodiazepina i els hipnòtics
no benzodiazepínics, melatonina, calcitonina, hormona tiroïdal,
guaifenesina, dehidroepiandrosterona, magnesi, toxina botulínica, gamma
hidroxibutirat, liti, adenosilmetionina, seleni i complements vitamínics,
clormezanona, 5-OH-triptofan, interferon alfa i carisoprodol.
Tractament no farmacològic:
- Tractament rehabilitador i físic (exercici cardiovascular). Hi ha una
evidència sòlida sobre la seva eficàcia en la FM. El tractament ha
de ser individualitzat i adaptat al o a la pacient. Cal prioritzar el
tractament del dolor, la disfunció muscular i la impotència funcional
secundaria al dolor en què és fonamental la participació activa del
o de la pacient. Els pacients sotmesos a exercicis de enfortiment i
tonificació, fets en condicions aeròbiques, tenen un millora del
dolor i la fatiga superior als pacients controls o als que fan exercicis
d’estirament. L’exercici ha d’estar supervisat en els casos d’afecció
moderada o greu.
- Teràpia cognitivoconductual (TCC). Aquesta teràpia psicològica
provoca una millora que és manté de forma important durant
mesos. L’evidència de la seva eficàcia és sòlida.
- Educació al o a la pacient. Hi ha una evidència sòlida que demostra
que un programa d’educació intensiva al o a la pacient és un
tractament efectiu en la FM que es manté de 3 mesos a 12 mesos.
La millora després d’aquest procés (6 i 17 sessions educatives)
afecta un símptoma o més d’un com: el dolor, el son, la fatiga i la
qualitat de vida.
- Programes educatius. El seu objectiu és enfrontar-se a la malaltia
crònica, millorar l’autoeficàcia i les conductes de salut i l’estat de
salut. Aquests programes s’han emprat en diferents països de
manera variable, oscil·len en sessions d’1 a 2 hores setmanals,
durant 6 o 12 setmanes, i s’han treballat interactivament en petits
grups de pacients, combinant-los amb sessions d’exercici físic.
- Programes terapèutics multidisciplinaris. El tractament de la FM és
més efectiu si s’associen algunes de les modalitats terapèutiques
anteriorment citades. La combinació d’exercici, teràpia cognitivoconductual
o l’educació i els exercicis té una evidència sòlida sobre
la seva eficàcia en la FM.
Hi ha altres tractaments no farmacològics dels quals només hi ha una
evidència moderada sobre el seu efecte a la FM: exercicis d’estirament,
acupuntura, hipnoteràpia, biofeedback i teràpia en balnearis.
Annex 7. VALORACIÓ DE L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA SOBRE
EL TRACTAMENT DE LA SFC
L’Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques (AATRM), ha
revisat sistemàticament l’evidència científica existent, fins al mes de
setembre de 2005, sobre el tractament farmacològic i no farmacològic
de la síndrome de fatiga crònica22,23.
No hi ha un tractament curatiu o que generi una remissió per un període
de temps llarg, per la qual cosa el tractament és simptomàtic. La
presència de comorbiditats és habitual i s’ha de tractar.
Tractament del dolor
Dels nombrosos tractaments proposats pocs han estat formalment
avaluats. El nivell d’evidència de què es disposa sobre el tractament del
dolor és de tipus IV (opinió d’experts). Tots els fàrmacs s’han de
començar a dosis baixes, les quals han d’augmentar segons l’evolució.
- AINE o paracetamol
- Amitriptilina
- Gabapentina
- Tramadol
Els antidepressius però, no han de recomanar-se de forma sistemàtica.
Són útils en els quadres depressius reactius associats a la SFC, en
l’insomni i en la millora simptomàtica de les miàlgies. No s’ha demostrat
que hi hagi un grup d’antidepressius de major efectivitat que un altre,
encara que se solen emprar els antidepressius tricíclics. Tampoc s’ha
definit la durada del tractament
Teràpia cognitivoconductual (TCC)
La teràpia cognitivoconductual (TCC) i el règim d’exercici físic gradual,
són en l’actualitat els tractaments més prometedors pels afectats per
aquesta síndrome sobre la base de l’eficàcia demostrada en adults
amb SFC en règim ambulatori.
La TCC s’està emprant en els pacients amb la SFC des de fa més de 10
anys en diferents països del món. Al principi, l’èxit va ser moderat però
la seva efectivitat ha augmentat progressivament. Aquest tractament
és efectiu en diferents graus en el 70%26 dels pacients, especialment
en les persones afectades moderadament, i perdura en el temps. És
important que durant la TCC el pacient no rebi cap valoració mèdica o
tractament per a la SFC ja que necessita ser capaç d’atribuir la millora
a la seva pròpia conducta o al seu comportament. Es recomana que el
mètode cognitivoconductual s’ajusti individualment a cada persona i,
per tant, no és recomanable un protocol de TCC rígid. Els resultats d’un
assaig recentment publicat assenyalen que els terapeutes poc experts
amb aquesta teràpia conductual també la poden aplicar i, per tant,
suggereixen la possibilitat d’incrementar l’accés a la TCC a un nombre
major de pacients dels que habitualment poden ser atesos als centres
especialitzats. En els casos en què rebin la TCC en règim ambulatori, el
temps de tractament oscil·la de 4 a 6 mesos (de 13 a 16 sessions setmanals
o bisetmanals, d’aproximadament 1 hora). Es pot preveure la
repetició d’un segon grup de sessions o programa de TCC
Exercici físic gradual
La teràpia de l’exercici físic gradual té com a objectiu incrementar la
capacitat física, força i resistència, fer reprendre de manera gradual les
activitats prèvies evitades i incrementar gradualment però progressiva
les activitats aeròbiques com passejar o nedar. Consisteix en l’exercici
aeròbic amb un augment progressiu de durada durant 5 dies a la setmana
durant 3 mesos. L’exercici físic progressiu controlat ha
d’individualitzar-se segons les característiques personals del o de la
pacient i les diverses fases evolutives de la malaltia. L’activitat física ha
de fer-se de manera regular i en períodes de 30 a 45 minuts. L’exercici
no ha de ser extenuant ja que els símptomes poden empitjorar. Una
intervenció educativa al o a la pacient i la realització d’exercicis físics
no va implicar uns beneficis addicionals en comparació amb la combinació
d’aquests exercicis físics i l’explicació habitual. Això indica que
per fer viable i efectiva la intervenció amb exercicis no cal que el professional
hi dediqui gaire temps.
Altres tractaments
Després de la seva avaluació NO es recomanen:
· Toxoide estafilocòccic
· Corticoides via tòpica nasal
· Corticosteroides sistèmics (hidrocortisona, fludrocortisona)
· Dexanfetamina: és un assaig clínic controlat i aleatoritzat pilot. Els
seus resultats justificarien un estudi amb més pacients i amb un
seguiment més llarg. De moment, no és recomanable.
· Suplement polinutrient amb diferents vitamines, minerals i
coenzims. Oli d’onagra
· Melatonina
· Fototeràpia
· Repòs prolongat
· Immunoteràpia
Annex 8. FUNDACIONS I ASSOCIACIONS DE FIBROMIÀLGIA
I SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA MÉS REPRESENTATIVES A
CATALUNYA
FF - Fundació d’afectats i afectades de fibromiàlgia i síndrome de
fatiga crònica
Av. Diagonal, 365, 4º 1ª
08037 Barcelona
WEB: www.fibromialgia.org
Teléfono: 93-467.22.22
Fundació per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de la fatiga crònica
C/ Joan Güell, 184
08028 Barcelona
WEB: www.fundacionfatiga.org
Teléfono: 93-419.08.33
ACSFCEM - Associació catalana de síndrome fatiga crònica i
encefalomielitis miàlgica
C/ Joan Güell, 184
08028 Barcelona
WEB: www.acsfcem.org
Teléfono: 93-419.08.33
LLIGA REUMATOLÒGICA CATALANA
C/ Llibertat, 48, bajos
08012 Barcelona
Teléfono: 93 207.77.78 / Tel. 973 352 913
Fax: 93/459.44.48
E-mail : lalliga@lligareumatologica.org
ACAF- Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia
08700 IGUALADA
Teléfonos: 639.007.013 / 696.946.158
E-mail: acaf_oficina@terra.es; acaf@fibromialgia-cat.org
WEB: www.fibromialgia-cat.org
ASSFAC - Asociación de Síndrome de Fatiga Crónica
Hotel d’Entitats “Can Guardiola”
C/ Cuba, 2
08030 Barcelona
Delegaciones en Manresa (609 726 119), Sabadell (629 547 934) y
Solsona.
Teléfono: 696 58 25 26 (atención al público)
e-mail: assfac@assfac.org
WEB: www.assfac.org
AFIBROCAT - Associació per a la Fibromiàlgia de Catalunya
Espai Jove Boca Nord,
C/ Agudells, 37-45
08032 Barcelona
E-Mail: afibrocat@hotmail.com;afibrocat@fibromialgia.org
Teléfono: 620 90 94 33 (de 9:00 a 14:00 horas) / 93 429 29 41
AAFYSFC – Associació d’afectats de Fibromiàlgia i SFC de
Sta. Coloma
C/. Pompeu i Fabra, 22-24
08922 Sta. Coloma de Gramanet
Teléfono: 93 4662452
Fax 934661317
E-Mail: antoniamares@hotmail.com, vero_carmona@hotmail.com
FIBROBAIX – Associació de Fibromiàlgia del Baix Llobregat
C/ Mallorca, 30
08830 Sant Boi de Llobregat
E-Mail: info@fibrobaix.org
Teléfono: 936542712
FIBROFELS
C/ Frederic Mompou, 8 (Pl. Juan XXIII)
08860 Castelldefels
E-Mail:aroderotsr@yahoo.es
Teléfono: 617 24 00 99
AFFM Sant Valentí - Associació de Sant Valentí de FM i SFC de
Martorell
Paseo Cataluña, s/n (Centro Cultural)
08760 Martorell
E-Mail:
Teléfono: 93/ 774. 21. 32 / 655. 611.626
AVAF - Associació Viladecans afectats Fibromiàlgia
Pasaje Sant Ramon, 2
Auditorio Pablo Picasso
08840 - Viladecans
E-Mail: avaf2003@hotmail.com; avaf@fibromialgia.org
Teléfono: 93 659 10 15-93 659 14 56/ 656843797
AFFCB - Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà
Pl. Dr Sala, s/n (Hospital Vell, 3r piso)
08600 Berga
E-Mail: fibroberg@terra.es
Teléfono: 93/822. 29.47
AFG - Associació Fibromiàlgia i SFC del Garraf
C/ Comas i Solà, 19, local 1
Apartado de Correos 29
08810 Sant Pere de Ribes
E-Mail: fibromialgiagarraf@hotmail.com
Teléfono: 938963154 - 650376885
AFFAR - Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
d’ Argentona i Rodalies
C/ Àngel Guimerà, 14
08310 Argentona
E-mail: afar@cajamar.es
AFIMAT – Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
de Mataró
C/ Sant Pelegrí, 3, 1º
08301 Mataró
E-Mail: afimatcjimenez@tiscali.es
Teléfono: 637743494
AFITOMAR (Tordera y Maresme)
Pl. Concòrdia (antiguas Galerías Comerciales), s/n
08490 Tordera
E-Mail: prisca1@telefonica.net / afitomar@fibromialgia.org
Teléfono: 93 764 37 17 Ext. 602
WEB : http://www.tordera.org/entitats/afitomar
AFFACC - Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
de Cerdanyola
C/ Les Vinyes, 11 A
08290 Cerdanyola del Vallès
Teléfono: 93 691 42 57
WEB: http://www.affacc.org
E-mail: info@affacc.org
AFIMIR - Associació de Fibromiàlgia de Montcada i Reixach
C/ Major, 32. Casa de la Vila
08110 Montcada i Reixac
E-Mail: afimirmontcada@hotmail.com
Teléfono: 93 565 11 22 / 659 41 20 07
AFIMOIC - Associació de Fibromiàlgia de Mollet i Comarca
Casal Joana Barcala
C/ Àngel Guimerà, 15
08150 Mollet del Vallès
E-Mail: afimoic@hotmail.com
Teléfono: 93.570.77.47 - 619061035
AFIFAC.SP - Asociación de afectados/as de Fibromialgia y
Síndrome de Fatiga Crónica de Santa Perpètua
Centro Cívico Can Folguera
C/ Pau Picasso, 32
08130 Santa Perpètua de Mogoda
E-Mail: afifac_sp@hotmail.com
Teléfono: 93/ 574.06.81
AOAF - Associació d’Osona per als afectats de Fibromiàlgia
C/ Enric Delaris, 52
08560 Manlleu
E-Mail: montseferran@hotmail.com
Teléfono: 93 851 08 48
AGSFC - Associació Gironina de Síndrome de Fatiga Crònica
Centre Cívic St. Narcís
Pl. Assumpció 27
17005 Girona
E-Mail: info@agsfc.org
Teléfono: 658 204 569
AFIFALL - Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de Lleida i
província
Av. Segre, 1
25007 Lleida
E-Mail: afifalleida@terra.es
Teléfono: 619 922 227
ASPID - Asociación de parapléjicos y discapacitados físicos de
Lleida
C/ Músic Vivaldi, 27
25003 Lleida
Teléfono: 973 22 89 80
Fax: 973/22.54.68
E-Mail: fibromialgia@aspidlleida.com
Lliga d’Afectats Reumatològics i Discapacitats (Tarragona)
Via de l’Imperi Romà, 9-11 bis
Tarragona
E-Mail: lligardm@comt.es
Teléfono: 657 88 78 64

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1 Carmona L, Ballina FJ, Gabriel R, Laffon A, EPISER Study Group. The burden of
musculoskeletal diseases in the general population of Spain: results from a
national survey. Ann Rheum Dis. 2001;60:1040-5.
2 Buchwald D, Umali P, Umali J, Kith P, Pearlman T, Komaroff AL.Chronic fatigue
and the chronic fatigue syndrome: prevalence in a Pacific Northwest health
care system. Ann Intern Med. 1995; 123:81-88
3 Lloyd AR, Hickie I, Boughton CR, Spencer O,Wakefield D. Prevalence of chronic
fatigue syndrome in an Australian population. Med J Aust 1990;153:522-528.
4 Ranjith G. Epidemiology of chronic fatigue syndrome. Occupational Medicine
2005;55:13-19.
5 Fitzcharles MA, Boulos P. Inaccuracy in the diagnosis of fibromyalgia syndrome:
analysis of referrals. Rheumatology 2003;42:263-267
6 Wolfe F, Smythe HA, Yunus MB, Bennett RM, Bombardier C, Goldenberg DL et
al. The american College of Rheumatology 1990 criteria for the classification of
fibromyalgia. Arthritis Rheum. 1990;33:160-72.
7 Camps L, Faixedas M, Foguet Q, Gelado MJ, Girona MR, Riera G et al. Guia
diagnòstica i terapèutica de la fibromiàlgia. Generalitat de Catalunya, Departament
de Salut, Regió Sanitària de Girona. Girona, 2002.
8 Collado A, Alijotas J, Benito P, Alegre C, Romera M, Sañudo I, Martín R, Peri
JM,Cots JM. Documento de consenso sobre el diagnóstico y tratamiento de la
fibromialgia en Cataluña. Med Clin.2002;118:745-9.
9 Buckhardt CS, Clark SR, Bennett RM. The Fibromyalgia Impact Quaestionnaire:
development and validation. J Rheumatol. 1991;18:728-33
10 Garcia M de, Marcó M. Protocol d’avaluació psicològica de la fibromiàlgia
(2001). Departament de Psicologia, Universitat de Girona. Adaptació de: Burckhardt
CS et al. FIQ, (1991)
11 Gonzalez- Alvarez B. Validació al castellà del FIQ. Tesi doctoral. Universitat
Autónoma de Bellaterra. 1998.
12 Rivera J, Gonzalez T. The Fibromyalgia Impact Questionnaire: a validated Spanish
version to assess the health status in women with fibromyalgia. Clin Exp
Rheumatol. 2004 Sep-Oct;22(5):554-60
13 Fukuda K, Strauss SE, Hickie I, Sharpre MC, Dobbins JG, Komaroff A. The
chronic fatigue syndrome: a comprehensive approach to its definition and
study. International Chronic Fatigue Syndrome Study Group. Ann Intern Med.
1994; 121(12):953-59.
14 Ferrando L, Franco-A L, Soto M, Bobes J, Soto O, Franco L, Gubert J. Instituto
IAP . M.I.N.I.Mini International Neuropsychiatric Interview. Versión en español
5.0.0.DSM-IV. Adaptat de: Lecrubier Y, Weiller E, Hergueta T, Amorim P, Bonora
LI, Lépine JP.( Hôpital de la Salpétrière). Sheehan D, Janavs J, Baker R,. Sheehan
K.H, Knapp E., Sheehan M. (University of South Florida). Madrid, 1998.
15 Alonso J, Prieto L, Antó JM. The Spanish version of the SF-36 Health Survey
(the SF-36 health questionnaire): an instrument for measuring clinical results]
Med Clin . 1995 May 27;104(20):771-6.. Accesible en http://iryss.imim.es/
iryss/BiblioPRO.asp. Consultada el 15 de Març de 2006.
16 The Euroqol Group. EuroQol. A new facility for the measurement of healthyrelated
quality of life. Health Policy 1990;16:199-208
17 Goldenberg DL, Burckhardt C, Crofford L. Management of fibromyalgia sydrome.
JAMA 2004;292:2388-2395
18 Alegre de Miquel C, Alejandra-Pereda C, Betina-Nishishinya M, Rivera J. Revisión
sistemática de las intervenciones farmacológicas en la fibromialgia. Med
Clin. 2005;1125 (20):784-7.
19 Bosch Romero E, Sáenz Moya N, Valls Esteve M, Viñolas Valer S. Estudio de la
calidad de vida en pacientes con fibromialgia: impacto de un programa de
educación sanitaria. Atención Primaria. 2002;30 (1):16-21.
20 Consejo Interterritorial del sistema Nacional de Salud. Fibromialgia. Ministerio
de Sanidad y Consumo. Madrid, 2003.
21 Servei Català de la Salut. Síndrome de fatiga crònica (SFC). Diagnòstic, avaluació
i tractament en atenció primària i serveis de medicina interna hospitalària.
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i seguretat Social.
Barcelona, abril de 2004.
22 M. Dolors Estrada. Síndrome de fatiga crònica. Barcelona: Agència d’Avaluació
de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Servei Català de la Salut. Departament de
Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Abril de 2001.
23 Alijotas J, Alegre J, Fernández-Solà J, Cots JM, Panisell J, Peri JM, Pujol R.Grupo
de Trabajo del síndrome de Fatiga Crónica de Catalunya. Documento de consenso
sobre el diagnóstico y tratamiento del síndrome de fatiga crónica en
Catalunya. Med Clin.2002;118:73-6
24 South Australian Department of Human Services. ME/CFS Guidelines. Myalgic
encefalopathy (ME)/ Chronic Fatigue Syndrome (CFS). Management Guidelines
for General Practitioners. 2004.
25 Reid S, Chalder T, Cleare A, Hotopf M, Wessely S. Chronic fatigue syndrome
(Search date September 2004). En: Clinical Evidence [base de dades en internet].
London (United Kingdom): BMJ Publishing Group Limited; 2005. [data
d’accés 1 de junio de 2005]. Disponible a: http://www.clinicalevidence.com
26 Prins JB, van der Meer JWM, Bleijenberg G. Chronic Fatigue Syndrome. Lancet
2006;367:346-55.
27 Edmonds M, McGuire H, Price J. Tratamiento con ejercicios para el síndrome de
fatiga crònica (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus,
2005 Issue 2. Oxford: Update Software Ltd. Disponible a : http://www.update-
software.com (Traducida de The Cochrane Library, 2005 Issue 2. Chichester,
UK: John Wiley & Sons, Ltd.).
28 Price JR, Couper J. Tratamiento cognoscitivo-comportamental para adultos con
síndrome de fatiga crónica.(Revisión Cochrane traducida). La Biblioteca Cochrane
Plus 2005, nº4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.
update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2005 Issue 4. Chichester,
UK: John Wiley & Sons, LTd). Data d’accés 26 de Gener del 2006.
29 Prins JB, Bleijenberg G, Bazelmans E, elving LD, de Boo TM, Severens JL et al.
Cognitive behaviour therapy for chronic fatigue syndrome: a multicentre randomised
controlled trial. Lancet 2001;357:841-47.
30 Alegre de Miquel C, Grupo de Trabajo sobre la Fibromialgia. Problemática en el
abordaje de la fibromialgia. Aten Prim 2004;33(9): 124-125

28 agosto 2006

FIBROMIALGIA y PSICOLOGIA
















FIBROMIALGIA y PSICOLOGIA Autor: Anna Coderch (Psicóloga Gestáltica)

"La FM es una enfermedad de origen médicamente desconocidos. Fibro (fibra-músculo y algia: dolor). Se considera crónica (con más de 6 meses de duración). Sus sintomas más destacados sob el dolor y el cansancio pero no son los únicos. Alteraciones del sueño, colon irritable, pérdida de la memoria y de la concentración. Al no haber ningún indicador objetivo, analíticas, radiografías..de la enfermedad (parece que las investigaciones más recienten apuntan a un déficit de la hormona del crecimiento aunque es muy pronto para decir algo con seguridad) nos encontramos con la primera dificultad de diagnóstico, además de que los síntomas de la FM pueden estar indicando la existencia de otra enfermedad, con lo cual crea incertidumbre y esto ayuda a aumentar la angustia y tensión en las personas con FM. (...)".
"QUE OCURRE CON EL DOLOR EN LA FIBROMIALGIA?
La persona fibromialgica tiene una forma de afrontar su cotidianeidad que contribuye a aumentar el dolor.
*Son personas que se "sienten burros de carga" de sus hogares, de sus trabajos..
*Son personas muy dadas a satisfacer las necesidades de los demás antes que las suyas propias, llegando al punto que ya no saben cuañes son sus propias necesidades.
*Se sienten incomprendidas y se sienten heridas con las personas que las rodean.
*Tienen un gran sentido del deber y eso las lleva a ser muy exigentes y a tener un gran sentimiento de culpabilidad.
*Baja autoestima *Les cuesta pedir.
*Presentan mucha rigidez física -el cuerpo está muy tenso-, mental -tienden a dar muchas vueltas sobre lo mismo, y les cuesta tener en cuenta otros puntos de vista- y emocional -siempre que pueden evitan afrontar lo que sienten.
Esta forma de relacionarse consigo mismas y con su entorno les reporta una gran pérdida de energía física, ya que esa tensión se va acumulando en su cuerpo.
El dolor provoca mucha agresividad y ansiedad por la sensación de impotencia..
Normalmente las emociones como la rabia y la tristeza ayudan a aumentar el dolor corporal, el insomnio, el estrés y a la larga la pérdida de concentración y memoria. (...)
QUE TRABAJA LA PSICOLOGIA EN LA FIBROMILAGIA?
Trabajamos el darse cuenta del propio cuerpo, de las emociones, sentimientos, pensamientos y de las necesidades reales que tienen. (...). Son personas que a menudo sienten que las situaciones se repiten constantemente y que los conflictos son siempre los mismos.
Las emociones y ciertos pensamientos generan tensión y con ello se mantiene y aumenta el dolor.
QUE PUEDE HACER LA PERSONA CON FM CON LA AYUDA DE LA PSICOLOGIA?
Técnicas de relajación y de respiración
Psicoterapia: para empezar a tener una relación sana con uno mismo. Darse cuenta del papèl activo que tiene uno mismo en la construcción de su propia vida.
Si queres que los otros cambien (actitud muy frecuente en la FM) empieza a traverte a mirar en tí misma y como funcionas, ya que acostumbras hacer contigo lo mismo que ves que los otros hacen contigo (no escucharte, no hacerte caso).
Darse cuenta de que los cambios se tienen que hacer en primera persona.
Aprender a crear en vez de victimizar o acusar (se sienten constantemente atados y ofendidos por los demás).
Darse cuenta de la importancia de manejar las emociones de una forma sana, para poder exteriorizarlas sin herir (expresar en vez de que el otro se de cuenta).
Darse cuenta de sus propias necesidades para poder expresarlas (decir no...)
Darse cuenta de que es lo que hacen para que las situaciones se repitan constantement.
FRASE PARA MEDITAR
"PON TODA LA ENERGÍA EN TÍ EN VEZ DE EN LOS OTROS".



Autor: Anna Coderch (Psicóloga Gestáltica)


Es una buena opinión desde la psicologia, se puede hacer solo, pero es duro darse cuenta, sino podeis, recurrir a los especialistas, en las asociaciones hay piscologos en casi todas.
Animos

01 junio 2006

INCREIBLE

12.05.2006
Se tratará en los ambulatorios a partir de 2007 y habrá una experiencia piloto en 13 centros a partir de octubre.
El desarrollo de un biochip, que saldrá al mercado el próximo año, permitirá el pronóstico y el diagnóstico de la fibromialgia y el síndrome de la fatiga crónica, según explicó ayer el director de la investigación, Ferran Garcia.
La consellera de Salut, Marina Geli, avanzó ayer que, a partir del año que viene, los Centres d’Atenció Primària (CAP) diagnosticarán y tratarán los casos de fibromialgia y de síndrome de fatiga crónica con el objetivo de agilizar el proceso.
Sólo en hospitales
Hasta ahora, este trabajo se centraliza mucho en las unidades hospitalarias especializadas, circunstancia que, según la consellera, ha provocado «demoras y largos recorridos a los pacientes».
Como experiencia piloto, el plan empezará a implantarse entre septiembre y octubre en una docena de territorios. Una vez evaluados los resultados, se extenderá a toda Catalunya.

Hasta aqui la noticia ahora mi opinion sencillamente no me lo creo, nos quieren quitar de los hospitales y de los especialistas, sencillamente para rebajar listas de espera. QUE MORRO......

Un biochip diagnosticara la fibromialgia

investigación sobre 7.000 pacientes que "consiste en comparar BIOCHIPS
Un biochip permitirá diagnosticar y pronosticar la fibromialgia y el síndrome de la fatiga crónica
La Clínica CIMA de Barcelona, la Fundación para la Fibromialgia y la Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) y la empresa de biotecnología Progenika Biopharma desarrollarán este año una investigación para crear un biochip que permitirá el pronóstico y el diagnóstico de la fibromialgia y la SFC. La iniciativa saldrá al mercado el próximo año.
Según explicó a Europa Press el jefe de la Unidad de Fibromialgia y SFC de la Clínica CIMA y director de la investigación, Ferran García, esta iniciativa "pionera" permitirá, en una primera fase, "pronosticar a los enfermos que, una vez diagnosticados, está previsto que vayan a sufrir la variable más grave de la enfermedad". El método es "muy riguroso" y "eficaz", señaló.
García indicó que durante este año se desarrollará una 89 características genéticas entre los enfermos y las muestras de 1.000 personas sanas procedentes del Banco Nacional de ADN".
Con dichos resultados, se procederá a la fabricación del nuevo biochip para el pronóstico y diagnóstico de la enfermedad. El experto puso de relieve la "existencia de genes específicos" entre los enfermos con la forma severa de las enfermedades de la fibromialgia y la SFC, por lo que es posible su pronóstico.
Por tanto, el biochip permitirá "identificar a esos pacientes que tengan una mayor posibilidad de desarrollar una forma agresiva de la enfermedad", según García. Sin embargo, "deberán pasar unos años hasta que sea posible el diagnóstico" de estas dolencias mediante el microchip, porque deberá hacerse un "estudio longitudinal", que tardará más tiempo, precisó.
La investigación, que supondrá un coste de 320.000 euros, "es la continuación de una línea iniciada hace cuatro años" con el Centro Nacional de Genotipado, indicó García.
Redacción. 12.05.2006
09:30 - 12/05/2006 Fuente: EUROPA PRESS

15 mayo 2006

Como abordar la enfernedad


Los especialistas españoles han elaborado un documento de consenso sobre cómo tratar la patología. Abogan por combinar medicamentos, ejercicio y psicoterapia
En la actualidad no hay ningún fármaco autorizado para esta enfemedad.

La fibromialgia es una de las enfermedades que más insatisfacción causa a los profesionales y a los pacientes por la escasa información sobre cómo tratarla. La Sociedad Española de Reumatología ha elaborado un documento de consenso donde se analizan los diversos aspectos de la enfermedad, los factores que la desencadenan y su tratamiento.
La fibromialgia es una enfermedad crónica en la que el dolor persiste, generalmente sin cambios, a lo largo de muchos años y que además produce un gran impacto sobre la calidad de vida, la capacidad funcional, el estado emocional y las relaciones personales.
En la actualidad no existe ninguna prueba diagnóstica de certeza para la fibromialgia, así que se diagnostica mediante una exploración de los síntomas del pacientes. Tampoco se conocen el origen ni el tratamiento idóneo de esta patología.
Para arrojar un poco de luz sobre el tema, la Sociedad Española de Reumatología (SER) ha elaborado un documento de consenso sobre la enfermedad. "Con él pretendemos dar un soporte a los reumatólogos para enfrentarse a este síndrome multisintomático", señalan los coordinadores del documento, Cayetano Alegre, del Hospital Universitario Vall d´Hebron de Barcelona y Javier Rivera, del Instituto Provincial de Rehabilitación de Madrid.
El conocimiento que el paciente adquiera sobre su enfermedad, el tratamiento farmacológico, la realización diaria de ejercicio físico moderado y la terapia psicológica, son los pilares básicos del tratamiento.

Algunos fármacos

Los medicamentos pretenden mejorar aspectos parciales de la enfermedad, no a su curación. En la actualidad no existe ningún fármaco aprobado por la Agencia Europea del Medicamento o su homólogo estadounidense (FDA) para tratar la fibromialgia, aunque según la revisión sistemática de la SER, algunos fármacos sí pueden resultar útiles en la patología. Estas son las evidencias sobre los tratamientos disponibles:
Analgésicos y antinflamatorios. No existe ninguna evidencia de la eficacia de los antinflamatorios en el tratamiento de la fibromialgia. Existe una evidencia débil en la actualidad sobre la eficacia del derivado opiáceo tramadol para el control del dolor.
Relajantes musculares. La ciclobenzaprina, a dosis bajas, ha mostrado utilidad en la mejoría del dolor y el sueño, pero su efecto se atenúa con el paso del tiempo.
Antidepresivos tricíclicos. Este tipo de fármacos, a corto plazo, produce una mejoría clínicamente significativa en un tercio de los pacientes. La mejoría es moderada en el dolor, calidad del sueño y sensación de bienestar, leve en la sensación de fatiga y mínima en el número de puntos dolorosos.
Inhibidores selectivos de la recaptación de serotonina. Los modernos antidepresivos son útiles para tratar los síntomas depresivos, pero apenas son eficaces para el tratamiento del dolor si no existe depresión asociada. En este sentido, los inhibidores duales de la recaptación de serotonina y noradrenalina parece que son más eficaces.
Otros fármacos. Hay un gran número de fármacos de diversa índole (como la hormona de crecimiento, la melatonina o la gabapentina) que no han demostrado hasta la fecha una eficacia que avale su uso en la fibromialgia.
Según el documento de consenso, es importante racionalizar al máximo el uso de fármacos, en especial si presentan efectos centrales, ya que algunos síntomas (cansancio, inestabilidad, mareos, dificultad de concentración...) pueden exacerbarse con el tratamiento.

Algo más que medicamentos

Además, existen importantes evidencias de que combinar tratamiento psicológico y ejercicio mejoran la calidad de vida del fibromiálgico.
El ejercicio aeróbico, en cualquiera de sus modalidades (natación, bicicleta, ejercicios en el suelo, danza, etc.) ha mostrado en ensayos clínicos un efecto beneficioso en el dolor, la salud mental, la ansiedad y la calidad de vida del paciente.
El tratamiento psicológico, por su parte, pretende controlar los aspectos emocionales (ansiedad y depresión), conductuales y sociales que agravan el cuadro clínico de estos pacientes. La terapia cognitivo-conductual (enseñar al paciente cómo reducir y evitar el estrés) es la intervención psicológica que ha demostrado una mayor eficacia.
Todavía no se ha podido demostrar que el tratamiento multidisciplinar (combinando las estrategias disponibles) sea lo más eficaz. De todos modos, los autores del consenso creen que es lógico pensar que la combinación de varias de las modalidades terapéuticas es superior al uso de cualquiera de ellas en solitario. "Proponemos como tratamiento básico en los pacientes con fibromialgia una combinación de ejercicios físicos, terapia cognitivo-conductual y tratamiento farmacológico a base de analgésicos, tricíclicos a dosis bajas y relajantes musculares", resumen.
En cuanto a las medicinas complementarias, todavía no hay suficientes evidencias de que terapias como la acupuntura, la homeopatía o los masajes resulten eficaces.

Pistas sobre su origen

Aunque poco se sabe sobre la fibromialgia, cada vez empiezan a existir más datos sobre sus posibles causas y desencadenantes. El documento de los reumatólogos españoles también repasa algunos de ellos.
Así, existen indicios de que algunas variantes genéticas son más frecuentes en los fibromiálgicos, como el gen regulador de la proteína transportadora de serotonina (un neurotransmisor relacionado con el estado de ánimo).
Algunos grupos de pacientes tienen además una serie de factores comunes que podrían predisponer a la enfermedad, como situaciones traumáticas en la infancia o trastorno de ansiedad. En muchos afectados, el cuadro clínico aparece bruscamente tras ciertos acontecimientos: accidentes de tráfico, infecciones, cirugías mayores y, en general, las situaciones de estrés postraumático.
En cuanto a los mecanismos patogénicos, se ha investigado en varios campos. Según los autores, se han encontrado diversas alteraciones morfológicas y funcionales en biopsias de músculo y de tejidos blandos en estos pacientes. Sin embargo, los hallazgos son bastante inespecíficos. También se han visto alteraciones en el sistema endocrino responsable de la respuesta al estrés, el llamado eje hipotálamo-hipófiso adrenal.
Los datos más recientes sugieren además que los fibromiálgicos sufren una alteración de los mecanismos de procesamiento del dolor, probablemente por un desequilibrio en el sistema nervioso central.
Según los autores del consenso, uno de los hallazgos más consistentes ha sido un incremento de la sustancia P en líquido cefalorraquídeo. La presencia de este péptido favorece la trasmisión de los estímulos dolorosos, ya que facilita la estimulación de las vías dolorosas por otros neurotrasmisores. También se han hallado alteraciones en la concentración de otros neurotrasmisores cerebrales como serotonina y noradrenalina.

Decalogo contra la fibromialgia

CONSEJOS DE LOS REUMATÓLOGOS
Constancia, ejercicio, precaución con los medicamentos... Estos son, según la Sociedad Española de Reumatología, algunos de los consejos que deben seguir los afectados por fibromialgia
Con todo, la fibromialgia es una enfermedad que puede controlarse, tal y como pone de manifiesto el decálogo que acaba de elaborar la Sociedad Española de Reumatología:
APRENDA A CONVIVIR CON SU DOLOR
No hay recetas ni píldoras mágicas para la fibromialgia y el dolor crónico. Por ello, el primer paso para controlarlo es asumir que el dolor puede persistir para siempre y que, por tanto, en adelante, va a formar parte de nuestra vida. Cuando se asume el dolor, se aprende a reconocerlo y a saber lo que lo mejora o empeora. Estamos entonces en situación de buscar soluciones y de volver a disfrutar de la vida.
CONTROLE SUS EMOCIONES
Muchas personas con esta enfermedad desarrollan sentimientos negativos que antes no presentaban y que les hacen convertirse en una persona diferente. Enfado, ira, depresión, frustración, sensación de fracaso, culpa y vergüenza... Debe aprender a controlarlos para que no se cronifiquen y se conviertan en un problema añadido. Reconozca todo lo positivo que le sucede en la vida: a pesar del dolor no es un incapacitado y puede hacer muchas más cosas de las que piensa.
CONTROLE SU ESTRÉS
El estrés es, básicamente, la respuesta del organismo cuando afrontamos un peligro y nos preparamos para luchar o para huir. La mejor manera de combatir este estrés perjudicial es, en primer lugar, reconociendo cuál es la causa del nuestro, y evitando las situaciones que lo favorezcan.
También es útil organizar y planificar nuestras actividades diarias, y dedicar diariamente tiempo a la relajación. Esta se practica siguiendo determinadas técnicas (como la respiración profunda o la relajaciòn muscular) que pueden aprenderse con un corto entrenamiento.
EVITE LA FATIGA
Tan negativo es permanecer en inactividad, como realizar un número excesivo de tareas. No intente ser un perfeccionista; planee sus obligaciones, y elimine o delegue aquellas que no sean estrictamente necesarias. Intercale periodos de descanso entre los de actividad, y haga sus tareas a un ritmo que pueda controlar.
HAGA EJERCICIO
Posiblemente es el aspecto terapéutico más importante para el tratamiento de la fibromialgia. El ejercicio no sólo mantiene en forma los músculos y pone a punto el sistema cardiovascular, sino que disminuye el dolor, favorece el sueño, mejora la sensación de fatiga y disminuye la ansiedad y la depresión.
Caminar, correr, andar en bicicleta o bailar, son ejercicios aeróbicos que favorecen el control de la enfermedad. Comienze a realizar el ejercicio de una forma suave y vaya progresivamente incrementando su intensidad y duración, hasta realizarlo de 20 a 40 minutos, como mínimo tres días a la semana. Al principio es posible que su dolor se incremente, pero progresivamente irá disminuyendo.
RELACIÓNESE CON LOS DEMÁS
Todos sabemos cómo alivia nuestras preocupaciones la conversación con los amigos y compañeros. Cuente a los demás lo que le pasa y cómo no puede hacer siempre las cosas que hacía antes, pero evite que la comunicación se centre continuamente en su dolor.
PROTEJA SU SALUD
La depresión que puede acarrear el dolor crónico determina que se abandonen los buenos hábitos de salud. El tabaco, nocivo para cualquier aspecto de la salud, es también un excitante del sistema nervioso que hace más difícil el control del dolor. Lo mismo sucede con la cafeína y el exceso de alcohol, el cual puede además interferir con la medicación. Vigile su peso, y haga ejercicio para mantenerse en forma.
USE CON PRECAUCIÓN LOS MEDICAMENTOS
Muchos de los síntomas de la fibromialgia mejoran con medicación. Los analgésicos y antinflamatorios, que tan eficaces resultan en el dolor agudo, no funcionan tan bien en el dolor crónico de la fibromialgia, aunque son útiles en muchos pacientes.
Existen analgésicos más potentes, denominados opiáceos, que pueden ser empleados en la fibromialgia, siempre que los recomiende un médico experto en su empleo. Otros fármacos, como los anticonvulsivantes y los antidepresivos, también pueden disminuir el dolor.
Algunos medicamentos pueden mejorar el sueño, los trastornos psicológicos, las molestias intestinales, etc…pero, lo más importante es que la persona que padece esta enfermedad evite el automedicarse, y se ponga en manos de un médico experto en el tratamiento del dolor crónico y en el uso de las medicaciones anteriormente mencionadas.
USE CON PRECAUCIÓN LAS MEDICINAS ALTERNATIVAS
Como con frecuencia los medicamentos tienen un resultado solamente parcial, es habitual que muchos enfermos busquen soluciones en las terapias alternativas. Algunas de estas terapias mejoran el dolor y pueden favorecer el control de estrés, como el yoga, la acupuntura, quiropraxis, masaje, Tai-Chi, homeopatía…
La medicina alternativa puede ser cara, y no está regulada por las guías médicas. Por ello, se debe recomendar al paciente que consulte siempre con su médico antes de comenzar cualquier terapia de medicina alternativa, ya que algunas pueden interferir con el tratamiento estándar o habitual. Desconfíe si le prometen curación, si le recomiendan que abandone la terapia con medicinas, o si le dicen que el tratamiento es un secreto y solo puede ser administrado por ciertos proveedores.
SEA CONSTANTE
La paciencia es una virtud importante; conseguir resultados puede tardar algún tiempo. No lo eche todo a perder porque tenga un "día malo". Aunque haya conseguido estabilizar su enfermedad, los "días malos" inevitablemente aparecerán y debe estar preparado para afrontarlos. En esos días, salga de casa y relaciónese con los demás, mantenga sus compromisos habituales y procure dedicar más tiempo a relajarse.

12 mayo 2006

Dia Mumdial de la Fibromialgia

Los afectados por la fibromialgia subrayan la dureza de su enfermedad

BARCELONA, 12 de mayo de 2006
Mari Carmen Martínez lleva más de 30 años afectada por la enfermedad de la fibromialgia, más de 30 años conviviendo con el cansancio perpetuo y el dolor constante en los músculos y articulaciones. Debido a su enfermedad, Mari Carmen tuvo que dejar de trabajar hace 2 años. Su caso no es ni mucho menos único. Hoy se celebra el día mundial de la fibromialgia que afecta, según datos oficiales, a cerca del 3 por ciento de la población de España.
La fibromialgia no tiene cura y su causa todavía es un misterio para la ciencia, pero lo cierto es que el dolor que sufren los afectados de esta enfermedad es muy real y acaba por deteriorar significativamente la calidad de vida de quienes lo sufren.
El dolor es el síntoma característico, pero no el único. "La falta de concentración y memoria, la vejiga irritable, la ansiedad y el cansancio" son otros síntomas propios de síndrome, tal y como explicó a Europa Press Televisión la presidenta de la Asociación
Catalana de Afectados de Fibromialgia, Teresa Ribera.
"Cuando una persona vive con el dolor durante 24 horas al día" lo normal es que al final acabe sintiendo "un cansancio descomunal", apuntó Ribera, que no sólo es presidenta de la asociación sino que además padece la enfermedad desde 1998, un año antes de que se fundara ACAF.
Otro de los grandes problemas del síndrome es que es muy difícil de diagnosticar. No hay una prueba de laboratorio ni rayos X que pueda ayudar a un médico a diagnosticarla. Martínez relató el calvario por el que tuvo que pasar antes de que los médicos dieran con la enfermedad que tenía: "No sabían lo que tenía. Iba al médico y me decía que podía tener artrosis, desgaste de huesos... Me daba tratamiento para una cosa, para otra, pero los dolores seguían y así me tiré muchísimo tiempo".
LOS FAMILIARES NO LES COMPRENDEN
Además, los afectados no sólo tienen que hacer frente al cansancio y al dolor, sino también a las críticas de los que les rodean, que con frecuencia no pueden comprender su enfermedad. "Se nos juzga mal, se nos tacha de personas histéricas, vagas, nerviosas", aseguró la presidenta de ACAF.
En las 28 sedes territoriales con las que cuenta ACAF en Cataluña se realizan distintas actividades dedicadas a mejorar la calidad de vida de los enfermos de fibromialgia. "Atención personalizada, taichí, gimnasia suave, estiramientos, relajación", enumeró Ribera.
"Las clases es la única cosa que tenemos para poder seguir luchando y mejorar", dijo Josefina Folqué, que padece fibromialgia desde hace 30 años".
La Fibromialgia no tiene cura, al desconocer la causa de la enfermedad no existe ningún medicamento. "La única solución para mejorar un poco nuestra calidad de vida" es "aprender a vivir, a llevar el dolor" y seguir un "tratamiento especializado", señaló Ribera.

11 mayo 2006

¿que es la fibromialgia?




Qué es la Fibromialgia?
Es una enfermedad que se caracteriza por dolor crónico generalizado, no articular, y sensación dolorosa a la presión de unos puntos sensibles específicos.
Fig. 1.Puntos dolorosos de la fibromialgia







Occipucio: inserciones del músculo suboccipital. Cervicales inferiores: cara anterior de los espacios intertransversos C5-C7.Trapecio: punto medio del margen superior.Supraespinoso: en los orígenes, por encima de la escápula. Segunda costilla: segunda unión costocondral.Epicóndilo lateral: 2 cm distalmente al epicóndilo lateral.Glúteo: cuadrante superior externo de la nalga.Trocánter mayor: posterior a la prominencia del trocánter. Rodilla: cojín adiposo de la cara interna de la rodilla, cercano a la articulación.
Criterios diagnósticos de Fibromialgiadel American College of Rheumatology (ACR) de 1990:
Historia de dolor generalizado presente durante más de 3 meses.DEFINICIÓN: se considera dolor crónico generalizado cuando:
*Está presente en ambos lados del cuerpo. *Está presente por encima y por debajo de la cintura.
También hay dolor en el esqueleto axial (cervicales, dorsales, lumbares y pared torácica anterior).
Dolor a la presión digital en 11 de los 18 puntos definidos (al ejercer una presión equivalente a 4 kg. de peso, estos puntos sensibles son exageradamente dolorosos).







Qué es lo que produce el dolor?
El cuerpo humano tiene mecanismos que lo protegen habitualmente contra el dolor. Si no existiesen estos mecanismos, seríamos conscientes constantemente de nuestro organismo y de nuestros músculos y articulaciones. Se considera que en las personas afectadas de fibromialgia estos mecanismos tienen un funcionamiento anormal, lo que provoca un incremento en la percepción del dolor. Una pequeña sobrecarga en una parte del cuerpo es suficiente para notar sensaciones dolorosas. Así pues, nos encontramos ante un trastorno del Sistema Nervioso; concretamente, de los mecanismos que procesan los estímulos dolorosos, que da lugar a un umbral del dolor extremadamente bajo.
Cuál es el síntoma más importante?
El dolor musculoesquelético con un mínimo de tres meses de duración, de localización difusa y en diversas partes del cuerpo, como la zona lumbar, el cuello, los hombros, la zona pélvica, codos y manos, que además afecta a ambos lados del cuerpo (izquierda y derecha) y tanto por debajo como por encima de la cintura.
Cómo y en qué partes se nota el dolor?
Las personas que padecen fibromialgia describen el dolor como quemazón, punzadas, pesadez, palpitación o molestia. Es frecuente que el dolor se note en los músculos que más se ejercitan y, en general, en las partes mencionadas anteriormente.
Qué otras molestias produce en el aparato locomotor?
Puede provocar rigidez generalizada, sobretodo al levantarse por las mañanas y sensación de inflamación en manos y pies. También se puede sentir un hormigueo poco definido que afecta de forma difusa, sobretodo a las manos. Son muy frecuentes, también, las contracturas musculares, sobretodo en el músculo trapecio.
Provoca cansancio?
Sí, en la mayoria de los casos. Las personas que padecen fibromialgia tienen poca tolerancia al esfuerzo y se sienten como si les faltase energía. Esto hace que cualquier ejercicio de intensidad inusual les provoque dolor, por lo cual intentan evitar el esfuerzo físico. La consecuencia es que cada vez realizan menos esfuerzo, la masa muscular se empobrece y el nivel de tolerancia al ejercicio disminuye aún más. De aquí la necesidad de mantener un ejercicio físico suave pero con constancia.
El sueño también se ve afectado?
Sí. Entre un 70-80% de las personas con fibromialgia se quejan de tener un sueño de mala calidad y del hecho que el dolor empeora los dias que duermen mal. Los investigadores piensan que estos enfermos se quedan dormidos sin problemas, pero que presentan alteraciones en la fase del sueño profundo. Los registros electroencefálicos presentan alteraciones en esta fase y se detectan unas ondas similares a las que mantienen el estado de alerta del cerebro. Se desconoce si estas ondas están relacionadas con el origen de la enfermedad o son consecuencia de ella. En cualquier caso, los trastornos del sueño tienen una gran importancia en la fibromialgia, siendo imprescindible tratarlos para poder alcanzar mejoras posteriores.
Qué otros síntomas se presentan con más frecuencia?
Son frecuentes la ansiedad, la irritabilidad y la depresión como consecuencia del estado crónico de dolor y fatiga que se padece. También son frecuentes la migraña, trastornos de la circulación en las extremidades, el llamado síndrome del colon irritable, cefalea tensional, urgencia miccional, disfunción temporomandibular, dolor miofascial, dolor pelviano crónico, sequedad de boca y ojos y, en mujeres, dolores durante la menstruación. También son bastante frecuentes los trastornos cognitivos (dificultades en la atención, la memoria y la concentración).
Qué factores pueden empeorar los síntomas?
Los cambios de temperatura y humedad ambiental, el incremento de la actividad física, el estrés, la depresión, la ansiedad y las fluctuaciones hormonales (los estados premenstruales y menopáusicos).
Se puede padecer fibromialgia junto con otras enfermedades?
Sí. La fibromialgia puede ser la única enfermedad que se padezca, pero es frecuente que una persona tenga otras enfermedades reumatológicas, como artrosis, artritis o lupus, entre otras. Así mismo, el hecho de padecer fibromialgia no descarta que se pueda padecer cualquier otra enfermedad. Por esta razón, las personas enfermas de fibromialgia deben consultar a su médico siempre que noten alguna molestia que no atribuyan directamente a la fibromialgia que padecen.
Cuáles pueden ser las causas de la enfermedad?
Se han dado casos en los cuales la enfermedad empezó después de un acontecimiento puntual, como una infección bacteriana o vírica, un accidente de automóvil, una separación matrimonial o divorcio, problemas con los hijos, etc. Otras veces, aparece después que otra enfermedad conocida (p.e. artritis o lupus eritematoso) limite la calidad de vida del enfermo. En cualquier caso, lo más probable es que no sean éstas las verdaderas causas de la enfermedad, sino que se trataría de factores desencadenantes de la aparición de la sintomalogía en personas que ya padecen una anomalía -hasta entonces "oculta"- en sus mecanismos de regulación de la capacidad de respuesta frente al dolor y al estrés.
Qué investigaciones se están llevando a cabo sobre la causa o los mecanismos que provocan esta enfermedad?
Se pueden encontrar muchos trabajos publicados cada año en la literatura médica sobre este tema. Los estudios se han orientado a analizar si existe en los enfermos afectación sobre los músculos, el sistema immunológico, anomalias psicológicas, problemas hormonales o alteraciones en los mecanismos de regulación del dolor. Los resultados parecen prometedores, pero aún no hay resultados concluyentes al respecto.

Es una enfermedad nueva?
Parece ser que no, puesto que en el siglo XVIII los médicos europeos ya comentaban la existencia de reumatismos articulares y no articulares, y en 1904 Sir William Gowers hablaba de una enfermedad reumática que afectaba al tejido fibroso. No obstante, la investigación de sus causas empezó a mediados de los años 80 y los criterios para su diagnóstico datan de 1990. La fibromialgia o SFM (Síndrome de Fibromialgia) fue reconocida como enfermedad por la OMS (Organización Mundial de la Salud) en el año 1992.
Es una enfermedad incapacitante?
En el sentido de incapacidad irreversible por deformación o destrucción de articulaciones, no. No obstante, la fibromialgia puede ser muy incapacitante en lo que respecta a la dificultad para realizar diversas actividades. Los estudios realizados en este sentido han concluido que la fibromialgia puede ser tan incapacitante como la artritis y más que otros procesos como la bronquitis crónica o la "diabetes mellitus".
Además de los puntos dolorosos, se encuentran otras alteraciones en la exploración?
Sí. En la exploración física pueden localizarse contracturas y espasmos musculares. Por otro lado, la piel suele presentarse más sensible al enrojecimiento, que se produce tan sólo presionando con la mano sobre cualquier parte del cuerpo (consecuencia de pequeñas alteraciones en la regulación del riego sanguíneo de la piel).
Hay alguna prueba que confirme el diagnóstico de la enfermedad?
Las radiografías y los análisis, si bien se han de realizar, sólo sirven para descartar la presencia de otras patologías, pero no son determinantes para su diagnóstico. Lo mismo pasa con los métodos más modernos, como el TAC (Tomografia Axial Computerizada) o la resonancia magnética, los cuales no permiten -mediante su uso habitual- detectar ninguna alteración determinante para el diagnóstico de la enfermedad. Actualmente, hay numerosas investigaciones abiertas alrededor del mundo, con el fin de poder encontrar otras pruebas y nuevas herramientas de control que hagan posible un diagnóstico más claro y definitivo.
Tiene cura la fibromialgia?
La fibromialgia es una enfermedad crónica para la cual, actualmente, no existe cura. No obstante, sí que existen una serie de medidas que han demostrado mejorar, en muchas ocasiones, la calidad de vida de estos enfermos: un correcto diagnóstico, la explicación al paciente de la naturaleza de su enfermedad (explicarle que no causará destrucción de las articulaciones, ni lesiones irreversibles ni deformidades), la educación para procurar que evite los factores agravantes, el tratamiento -si fuese el caso- de las alteraciones psicológicas, el tratamiento de las posibles alteraciones del sueño, cambios en el comportamiento y en los planteamientos vitales, el ejercicio físico suave y moderado, la realización de técnicas de relajación muscular, el uso de analgésicos y medicamentos que aumenten la respuesta al dolor y también, en algunos casos, el uso de terapias complementarias (como la acupuntura, la homeopatía, la naturopatía y la fitoterapia).
Es importante el ejercicio físico?
El ejercicio físico y un adecuado fortalecimiento de los músculos son, sin duda, de gran eficacia. Hace falta, pero, trabajar poco a poco, realizando un ejercicio suave y de forma gradual, dado que la práctica de ejercicio por encima de la capacidad física del enfermo empeora el dolor y la tensión muscular por lo que invita a abandonar el esfuerzo. Se recomienda, pues, la actividad aeróbica moderada (como pasear o caminar sobre una cinta rodante, la hidrogimnasia o la bicicleta), después de la valoración por parte del médico y con la ayuda de terapéutas físicos o monitores especializados. La práctica de algunas disciplinas orientales, como el tai-chí y el chi-qung, practicadas de forma muy suave y progresiva, han demostrado, también, su eficacia en un gran número de casos. Aún así, cada persona tendrá que aprender, con voluntad y constancia, cuál es el tipo de ejercicio que le proporcionará unos mejores resultados
Son eficaces los medicamentos?
Es cierto que, en la fibromialgia, la eficacia de los medicamentos suele ser parcial, haciéndose necesaria la combinación de diferentes fármacos. Hoy por hoy, no existe una medicación específica para esta enfermedad, empleándose fármacos ya conocidos para otras enfermedades en dosis más bajas a las habituales. La medicación suele basarse en una asociación de tricíclicos (en dosis más bajas que para la depresión), analgésicos, inhibidores selectivos de la recaptación de serotonina, ansiolíticos y relajantes musculares, entre otros. En cualquier caso, tendrá que ser el médico quien determine cuál puede ser la mejor medicación para cada paciente.
En qué consiste el tratamiento de la fibromialgia?
El tratamiento de la fibromialgia, debería contemplar diversas vertientes: la educacional (tener la información necesaria sobre la enfermedad y sobre lo que conlleva), la farmacológica , la física y la psicológica (una terapia cognitivo-conductual, con el fin de ayudar en los necesarios cambios de comportamiento, y buscando el refuerzo de la autoestima y de los mecanismos de control para afrontar los diversos aspectos de la vida diaria). Es muy importante el intercambio de impresiones y la convivencia con otras personas afectadas (sobretodo en el ámbito asociativo), y en talleres colectivos de recuperación funcional y de mantenimiento de la forma física (tai-chí, chi-qung, etc.). Abordando todos estos aspectos, es posible, en muchos casos, conseguir una importante mejora en la calidad de vida de las personas afectadas de fibromialgia.
Cuál es el pronóstico de la enfermedad?
Los estudios a largo plazo sobre la fibromialgia han demostrado que se trata de una enfermedad crónica, si bien sus síntomas pueden ser oscilantes (pueden aparecer, desaparecer y reaparecer en distintas épocas). El impacto que produce en la calidad de vida de quien la padece varía mucho de unas personas a otras, pero siguiendo todas las pautas explicadas es posible lograr una mejora de muchos de sus síntomas. Es de esperar, también, que se vayan haciendo nuevos descubrimientos y que se desarrollen nuevos fármacos específicos para el tratamiento de la fibromialgia. Con todo, podemos tener la esperanza que la calidad de vida de todas las personas afectadas pueda ir mejorando día a día, hasta el momento en qué la ciencia pueda aportarnos una posible cura para esta enfermedad.


http://www.medicinainformacion.com/fibromialgia_libros.htm



Dedicado al Dr. Perez Vara (un reciclaje urgente)