Video

Loading...

31 agosto 2006

Nuevo protocolo medico para la Fibromialgia (1)

Nuevo Protocolo editado por la Generalitat , para los medicos de atención primaria, algunos párrafos los he suprimido, ya que al ser de orden interno, hace falta permiso para reproducirlos, copiarlos, etc etc. No le quita valor al documento, son test medicos con su jerga y la forma de puntuación.

NOU MODEL D’ATENCIÓ
A LA FIBROMIÀLGIA
I LA SÍNDROME
DE FATIGA CRÒNICA.
CATALUNYA, 2006.

© Generalitat de Catalunya.
Direcció:
Maria Luisa de la Puente.
Directora General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
President:
Miquel Vilardell.
Servei de Medicina Interna de
l’Hospital General Vall d’Hebron.
Coordinació tècnica:
Mercè Mercader.
Direcció General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
Lydia Padró.
Àrea de Compra de Serveis i Qualitat.
Servei Català de la Salut.
Suport tècnic:
Imma Vallverdú.
Direcció General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
Maria Jesús Pueyo.
Direcció General de Planificació i Avaluació.
Departament de Salut.
Membres del grup de treball:
Carme Albinyana. Regió Sanitària de Barcelona. Cayetano Alegre. Servei de Reumatologia Hospital Vall d’Hebron José Alegre. Unitat de SFC. Servei de Medicina Interna Hospital Vall d’Hebron Jordi Carbonell.
Servei de Reumatologia Hospital del Mar de Barcelona Miquel Casas. Servei de Psiquiatria
Hospital Vall d’Hebron Antonio Collado. Unitat de Fibromiàlgia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Empar Cuixart . Servei de Rehabilitació. Hospital Vall d’Hebron. Mª Dolors Estrada Agència d’ Avaluació de
Tecnologies i Recerca Mèdiques. Mª Teresa Faixedas. Regió Sanitària de Girona.
Joaquim Fernández Solà. Unitat de Síndrome de Fatiga Crònica Servei de Medicina Interna. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Marta Gabernet Regió Sanitària de Lleida i Alt Pirineu. Mª Remei Girona Regió Sanitària de Girona. Pilar Magrinyà. Regió Sanitària de Camp de Tarragona. Amando Martín Zurro. Institut d’Estudis de la Salut. Juli de Nadal. Institut d’Estudis de la Salut. Diego J. Palao. Servei de Psiquiatria i Salut Mental. Hospital General de Vic. Josep M. Peri. Servei de Psicologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Josefina Pla. Reumatologia del Centre d’Atenció Primària Manso. Analia Pumares. Regió Sanitària de Terres de l’Ebre. Anna M. Roig Col.legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya. Mercè Solà. Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Paulina Viñas. Regió Sanitària de Catalunya Central


Presentació
És per a mi una satisfacció presentar la publicació El nou model d’atenció
a la fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica. Catalunya, 2006. Una
important eina de treball, per a professionals de la salut implicats en el
procés d’atenció pel que fa a diagnòstic, tractament i seguiment longitudinalde la població afectada, que ha estat confeccionada a partir de
la valuosa col·laboració d’un grup de treball composat per professionals
experts en diferents disciplines vinculades amb l’atenció a les persones
que pateixen aquests problemes de salut.
Aquest document defineix el model assistencial a la fibromiàlgia i síndrome
de fatiga crònica que volem implantar a Catalunya durant els
propers anys. Un nou model que implicarà als professionals de la salut
de tots els nivells assistencials i que pretén donar informació actualitzada
i basada en l’evidència científica, alhora que reflecteix les línies
d’avenç en la col·laboració amb les associacions de malalts i entitats
representatives i un llistat amb adreces de contacte que pot ser útil per
al professional d’Atenció Primària de Salut.
El nostre repte com a Departament de Salut és, a partir d’ara i durant
els propers anys, millorar el coneixement d’aquestes malalties entre la
població i els i les professionals de la salut i dur a terme la implantació
progressiva d’aquest nou model a tot el territori de Catalunya, tot i
incorporant les millores necessàries que s’identifiquin a partir dels
resultats de l’avaluació de la seva implantació.
Actualment, i malgrat l’Organització Mundial de la Salut ja ha reconegut
oficialment la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica com malalties
cròniques que afecten de forma significativa la salut i la qualitat de vida
de les persones que les pateixen, encara hi ha un grau de desconeixement
elevat. Hi ha pocs estudis epidemiològics que constatin la seva
prevalença i es coneixen poc els factors de predisposició i de desencadenament
i els mecanismes fisiopatològics que hi intervenen.
El diagnòstic i tractament d’aquestes malalties ha d’anar dirigit a una
atenció precoç, a un alleujament dels símptomes més predominants i a
una recuperació funcional que es mantingui el temps que sigui possible.
D’acord amb l’evidència científica disponible i les recomanacions dels
experts es considera oportú que l’atenció a aquestes patologies cròniques
a Catalunya sigui pilotada des l’Atenció Primària de Salut,
reforçant-la amb el suport i la coordinació de la xarxa d’atenció especialitzada.
En els darrers anys, el Departament de Salut ha iniciat un procés de
consens entre professionals experts sobre el diagnòstic i tractament
d’aquestes dues malalties i ha difós material de divulgació entre el professionals d’atenció primària. Ara, crec en la necessitat d’actualitzar
els criteris i definir les noves estratègies per implantar un nou model
d’atenció a la població que pateix aquests problemes.
Des del Departament de Salut es treballa per millorar el coneixement
sobre aquestes malalties entre els professionals de la salut, proporcionar
criteris consensuats referents a les eines diagnostiques i les pautes
terapèutiques basades en l’evidència científica, així com per establir les
responsabilitats dels diferents nivells assistencials, alhora que s’està
cooperant amb les associacions de malalts i malaltes.

Breu descripció de les malalties i epidemiologia
La fibromiàlgia (FM) és una síndrome clínica caracteritzada per dolor
crònic generalitzat, no articular, que predomina als músculs i el raquis,
amb presència d’una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió
en múltiples punts predefinits. El cansament, els trastorns del son i de
l’estat d’ànim són uns altres dels símptomes freqüents. Segons les
dades de l’estudi epidemiològic de prevalença de malalties reumatològiques
a la població espanyola major de 20 anys (EPISER) efectuat
l’any 20001, la prevalença a Espanya és del 2,4% (IC95% 1,5 – 3,2)
amb major freqüència en les dones (4,2% en dones i 0,2% en homes),
i afecta principalment, persones de mitjana edat (40-49 anys). Això
representa que a Catalunya podria haver-hi, més o menys, 140.000
persones afectades.
La síndrome de fatiga crónica (SFC) cursa amb una fatiga persistent i
invalidant davant petits esforços, dolor i debilitat muscular, així com
alteracions a l’esfera neurocognitiva i neurovegetativa, que produeixen
una marcada discapacitat funcional en el pacient. Uns altres símptomes
són els trastorns del son, l’odinofàgia i les cefalees. Una característica
habitual és que els símptomes empitjoren amb una mínima activitat
física i mental. S’inicia en persones adultes joves d’entre 20 i 40 anys,
amb predomini del sexe femení i encara que no hi ha estudis
epidemiològics a Catalunya ni a l’Estat Espanyol, la prevalença estimada
en estudis epidemiològics2 fets als Estats Units es troba entre el 0,07
i el 0,3 % de la població general, i a Austràlia3 és de 37 casos per
100.000 habitants. Aquestes xifres a Catalunya representarien com a
màxim, unes 20.000 persones afectades.
El dolor és un dels símptomes característics d’aquesta malaltia, i un
problema que afecta una proporció elevada de la població. A Catalunya,
d’acord amb les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de
l’any 2002, un 28% de la població tenia dolor en el moment de
l’entrevista, dels quals un 17,4% eren dones i un 10,7%, homes, dades
així mateix, no gaire diferents a les xifres trobades en altres estudis4.
Alguns estudis5 i l’opinió dels experts indiquen que sovint hi ha una
inadequació en el diagnòstic de la FM .
La presència de símptomes comuns amb altres malalties, la pluralitat
de símptomes, de vegades poc específics, la freqüent existència de
comorbiditats i la incertesa en el maneig clínic, respecte dels aspectes
terapèutics i del seguiment, fan que aquestes malalties estiguin poc o
mal diagnosticades, i que sovint els malalts hagin de visitar-se de forma
reiterada abans de ser correctament diagnosticats.
Rol de l’Atenció Primària de Salut (APS)
L’APS té una actuació fonamental en la detecció, el tractament i en el
seguiment longitudinal de les persones que presenten aquestes malalties.
L’afectació en totes les esferes de la vida del o de la pacient fa que sigui
necessària una intervenció multidisciplinària, que atengui els aspectes
mèdics, educatius, rehabilitadors, socials i laborals. L’avaluació i el
tractament cal que els facin conjuntament els professionals mèdics,
d’infermeria i treball social d’atenció primària. S’han d’avaluar les
actuacions immediates més pertinents per a cada cas i situació, determinar
el pla terapèutic tant farmacològic com no farmacològic, i portar
a terme les accions complementàries que del cas se’n derivin (ajut
social, coordinació amb els dispositius comunitaris i interconsulta amb
l’atenció especialitzada). És especialment important que el professional
d’APS informi de manera directa, objectiva i consistent amb el coneixement
científic de què es disposa al o a la pacient i a la seva família
sobre la malaltia, la seva evolució i les possibilitats terapèutiques. Una
bona informació i orientació inicial al o a la pacient permetran evitar
pors, angoixes, sol·licituds o fugides, i facilitaran, posteriorment, la
planificació correcta del seguiment i control més adequats per a la
persona afectada.

31 agosto 2006

No hay comentarios: