31 agosto 2006

Nuevo protocolo medico para la Fibromialgia (4)

6. Vincles amb les associacions de persones afectades
de FM i SFC, grups d’ajuda mútua i fundacions
A la nostra societat, cada vegada més la ciutadania es caracteritza
perquè està ben informada sobre les possibilitats i els límits de les
intervencions preventives, diagnòstiques, terapèutiques i rehabilitadores,
i perquè té una major capacitat de participació en les decisions
individuals i col·lectives relacionades amb el sistema de salut i les seves
actuacions.
El sistema sanitari ha d’oferir a la població, amb equitat i eficiència, uns
serveis sanitaris de qualitat per respondre a les necessitats derivades
dels canvis demogràfics i epidemiològics, de les innovacions científiques
i tecnològiques i de les expectatives de la ciutadania, en un escenari en
constant evolució, amb necessitats creixents i recursos limitats.
Les actituds i opinions de la ciutadania envers la pròpia salut i el sistema
sanitari estan evolucionant i és molt important que les associacions
de malalts, grups d’ajuda mútua i fundacions es converteixin en un
recurs per promoure la salut, en general, i el benestar social de les
persones afectades en particular.
Així doncs, podem dir que les associacions, grups d’ajuda mútua i fundacions
relacionats amb la FM i la SFC , són un recurssocial en què les persones afectades obtenen suport i serveis materials o emocionals amb la finalitat d’alleugerir-ne l’impacte que sobre la qualitat de vida dels malalts, familiars o cuidadors tenen aquestes malalties.
Aquests grups poden contribuir a:
- Promoure l’educació sanitària i afavorir la incorporació d’hàbits i
estils de vida saludables entre les persones afectades de FM i SFC,
que els poden resultar beneficiosos,
- Cooperar amb el Departament de Salut i amb els mitjans de
comunicació perquè la informació relacionada amb aquestes
malalties acompleixi criteris de qualitat i rigor científic,
- Millorar la relació entre els professionals i els pacients pel que fa a
la comunicació, la informació i el tracte, i avançar en el respecte a
les decisions del i de la pacient sobre la salut i el propi cos, la
protecció a la intimitat i el suport psicològic als pacients i
familiars,
- Facilitar informació als malalts i familiars sobre el nou model
d’atenció que s’implantarà en els propers anys i assessorar-los
quant a la utilització apropiada dels circuits assistencials definits
per millorar l’accessibilitat als serveis sanitaris.

. Circuits assistencials bàsics per a l’atenció a les
persones amb FM i SFC i relacions amb els dispositius
comunitaris
Diagnòstic, tractament i seguiment longitudinal Cooperació en educació per a la salut, informació i
suport social Consultoria diagnòstic i tractament comorbiditats SM i TCC Consultoria dubtes terapèutics
Consultoria dubtes diagnòstics i terapèutics RECURSOSCOMUNITARIS• Grups ajuda mútua• Serveis CSMA-Psiquiatra-Psicòleg UNITATS ESPECIALITZADES, EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA HOSPITAL de REFERÈNCIA Gestor de casos

Annex 1. CRITERIS DIAGNÒSTICS DE LA FIBROMIÀLGIA
(ACR 1990)
Presència dels dos criteris següents:
1. Història de dolor crònic generalitzat de més de 3 mesos de durada
que afecta com a mínim, tres dels quatre quadrants del cos
(hemicòs dret i esquerre per sobre i sota de la cintura). A més,
s’ha de referir dolor a l’esquelet axial (columna cervical, dorsal,
lumbar, i paret toràcica anterior).
2. Dolor en la pressió d’ 11 dels 18 punts elegits (9 punts parells):
- Insercions occipitals dels músculs suboccipitals
- Projecció cervical anterior dels espais intertransversals C5-C7
- Punt mitjà de la vora superior del trapezi
- Origen del supraespinós
- Segona unió condrosternal
- 2cm distalment a l’epicòndil
- Quadrant superior extern de la natja
- Cara posterior del trocànter major
- Coixinet adipós de la cara interna del genoll
Per a la palpació digital, cal aplicar una força de 4Kg (l’ungla del dit de
l’explorador es torna blanca). L’exploració d’un punt sensible es considera
positiva si el pacient refereix que la maniobra li resulta dolorosa.
Aquests criteris tenen una sensibilitat del 88,4% i una especificitat del
81,1%
FONT: (CAMPS L, FAIXEDAS M, FOGUET Q, GELADO MJ, GIRONA MR, RIERA G ET AL. GUIA DIAGNÒSTICA
I TERAPÈUTICA DE LA FIBROMIÀLGIA. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE SALUT, REGIÓ
SANITÀRIA DE GIRONA. GIRONA, 2002. ADAPTAT DE: WOLFE F, SMYTHE HA, YUNUS MB, BENNETT
RM, BOMBARDIER C, GOLDENBERG DL ET AL. THE AMERICAN COLLEGE OF RHEUMATOLOGY 1990
CRITERIA FOR THE CLASSIFICATION OF FIBROMYALGIA. ARTHRITIS RHEUM. 1990;33:160-72.)
Occípit.Inserció delmúscul Suboccipitall, Trapeéis, Punt mitjà de la vora superior, Supraespinós, Sobre el punt mitjà de l’espina escapular GlutQuadrantsuperoextern de la natja, Trocànter major, Posterior a l’eminència trocantèria, Cervical baix, Cara anterior dels espais intertransversos C5-C7, Segona costella Unió costocondral, Epicòndil2 cm distal a l’epicòndil
Genoll, Bosseta de greix medial pròxima a la línia articular

Annex 2. CRITERIS DIAGNÒSTICS DE LA SÍNDROME DE
FATIGA CRÒNICA (CRITERIS DE FUKUDA O INTERNACIONALS)
1. Fatiga crònica persistent (6 mesos com a mínim), o intermitent,
no explicada, que es presenta de nou o amb un inici definit, i que
no és el resultat d’esforços recents; no millora clarament amb el
descans, i ocasiona una reducció considerable dels nivells previs
d’activitat quotidiana del o de la pacient.
2. Exclusió d’altres malalties potencialment causants de fatiga
crònica.
De forma concurrent, han d’estar presents 4 o més signes o símptomes
dels que es relacionen a continuació, tots amb una durada de 6 mesos
o més, i posteriors a la presentació de la fatiga:
1. Trastorns de concentració o memòria
2. Odinofàgia
3. Adenopaties axilars o cervicals doloroses
4. Miàlgies
5. Poliartràlgies sense signes inflamatoris
6. Cefalea d’inici recent o de característiques diferents del que és
habitual
7. Son no reparador
8. Malestar post-esforç de durada superior a 24 h.
FUKUDA K, STRAUSS SE, HICKIE I, SHARPRE MC, DOBBINS JG, KOMAROFF A. THE CHRONIC FATIGUE
SYNDROME: A COMPREHENSIVE APPROACH TO ITS DEFINITION AND STUDY. INTERNATIONAL CHRONIC FATIGUE
SYNDROME STUDY GROUP. ANN INTERN MED. 1994; 121(12):953-59)

Annex 3. DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I COMORBIDITATS DE
LA FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA
Comorbiditats de la FM i de la SFC
Els pacients amb FM o SFC presenten sovint signes i símptomes d’altres
síndromes clíniques:
- Síndrome del colon irritable
- Disfunció temporomandibular
- Cefalea de tensió o migranya
- Disfunció neurovegetativa
- Urgència de micció
- Dolor miofascial localitzat
- Dolor pelvià crònic
- Depressió o trastorns per ansietat
- Trastorns de la personalitat
- Trastorns somatoformes
- Fibromiàlgia o SFC
Diagnòstic diferencial de la FM i de la SFC
Conectivopaties:

- Esclerosi sistèmica
- Vasculitis
- Polimiositis i altres miopaties inflamatòries
Malalties neuromusculars
- Esclerosi múltiple
- Miastenia
- Malalties mitocondrials
- Malalties degeneratives
Alteracions estructurals del raquis
Neoplàsies
- Mieloma
Trastorns mentals
- Trastorn somatoformes
- Trastorns d’ansietat
- Depressió
Trastorns metabòlics
- Hipotiroïdisme
- Hiperparatiroïdisme
- Osteomalàcia
- Malaltia d’ Addison
- Osteodistròfia renal
- Anèmia
- Malaltia celíaca
Annex 4. QÜESTIONARI D’IMPACTE DE LA FIBROMIÀLGIA.
Adaptació validada en castellà del Fibromyalgia Impact
Questionnaire (FIQ).
Rodee con un círculo el número que mejor describa cómo se encontró
durante la ÚLTIMA SEMANA. Si no tiene costumbre de realizar alguna
actividad tache la pregunta.
1. ¿Ha sido usted capaz de
Siempre
La mayoría
de las veces
En
ocasiones Nunca
a Hacer la compra? 0 1 2 3
b Hacer la colada, con lavadora? 0 1 2 3
c Preparar la comida? 0 1 2 3
d Lavar a mano los platos y los
cacharros de cocina?
0 1 2 3
e Pasar la fregona, la mopa o la
aspiradora?
0 1 2 3
f Hacer las camas? 0 1 2 3
g Caminar varias manzanas? 0 1 2 3
h Visitar a amigos o parientes? 0 1 2 3
i Subir escaleras? 0 1 2 3
j Utilizar transporte público? 0 1 2 3
2. ¿Cuántos días de la última semana se sintió bien?
0 1 2 3 4 5 6 7
3. ¿Cuántos días de la última semana dejó de hacer su trabajo habitual,
incluido el doméstico, por causa de la fibromialgia?
0 1 2 3 4 5 6 7
En las siguientes preguntas, ponga una cruz en el punto de la línea que
mejor indique cómo se sintió en general DURANTE LA ÚLTIMA SEMANA:
4. En su trabajo habitual, incluido el doméstico, ¿hasta qué punto el dolor
y otros síntomas de la fibromialgia dificultaron su capacidad para trabajar?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Sin dificultad Mucha dificultad
5. ¿Cómo ha sido de fuerte el dolor?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6. ¿Cómo se ha encontrado de cansada?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
7. ¿Cómo se ha sentido al levantarse por las mañanas?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
8. ¿Cómo se ha notado de rígida o agarrotada?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
9. ¿Cómo se ha notado de nerviosa, tensa o angustiada?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
10. ¿Cómo se ha sentido de deprimida o triste?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
FONT: RIVERA J, GONZALEZ T. THE FIBROMYALGIA IMPACT QUESTIONNAIRE: A VALIDATED SPANISH VERSION
TO ASSESS THE HEALTH STATUS IN WOMEN WITH FIBROMYALGIA. CLIN EXP RHEUMATOL. 2004 SEPOCT;
22(5):554-60
Sin dolor Dolor muy fuerte
Nada cansada Muy cansada
Descansada Muy cansada
Nada rígida Muy rígida
Nada nerviosa Muy nerviosa
Nada deprimida Muy deprimida

Annex 6. VALORACIÓ DE L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA
SOBRE EL TRACTAMENT DE LA FM
L’Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques (AATRM), ha
revisat sistemàticament l’evidència científica existent, fins al mes de
setembre de 2005, sobre el tractament farmacològic i no farmacològic
de la fibromiàlgia8,18.
Tractament farmacològic
El desconeixement sobre l’etiologia de la FM no permet, a hores d’ara,
tenir un tractament farmacològic dels símptomes propis de la malaltia
com són: el dolor, la fatiga, l’alteració del son i alguns altres totalment
efectiu. S’han provat múltiples fàrmacs encara que només una minoria
han demostrat tenir una certa efectivitat:
Dels fàrmacs següents, hi ha una evidència sòlida sobre la seva eficàcia,
i per tant són recomanables:
- Amitriptilina (25mg -50 mg/d abans d’anar a dormir).
- Ciclobenzaprina (10mg -30 mg/d abans d’anar a dormir).
Dels fàrmacs següents, hi ha una evidència moderada sobre l’eficàcia de:
- Tramadol (200mg -300 mg/d)
- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina: fluoxetina a
dosis de 20mg -80 mg/d (pot ser utilitzada amb tricíclics abans de
dormir), i sertralina, sobre la qual només hi ha un estudi no controlat
sobre la seva eficàcia.
- Inhibidors de la recaptació dual: la venlafaxina, el milnazipran i la
duloxetina.
- Pregabalin (anticonvulsivant de segona generació)
Dels fàrmacs següents, hi ha una evidència feble sobre la seva eficàcia,
i per tant no són recomanables:
- Hormona del creixement,
- Serotonina,
- Tropisetron i
- S-adenosil-metionina.
No hi ha evidència sobre l’eficàcia dels fàrmacs següents: opiodes, corticoesteroides,
antiinflamatoris no esteroïdals, benzodiazepina i els hipnòtics
no benzodiazepínics, melatonina, calcitonina, hormona tiroïdal,
guaifenesina, dehidroepiandrosterona, magnesi, toxina botulínica, gamma
hidroxibutirat, liti, adenosilmetionina, seleni i complements vitamínics,
clormezanona, 5-OH-triptofan, interferon alfa i carisoprodol.
Tractament no farmacològic:
- Tractament rehabilitador i físic (exercici cardiovascular). Hi ha una
evidència sòlida sobre la seva eficàcia en la FM. El tractament ha
de ser individualitzat i adaptat al o a la pacient. Cal prioritzar el
tractament del dolor, la disfunció muscular i la impotència funcional
secundaria al dolor en què és fonamental la participació activa del
o de la pacient. Els pacients sotmesos a exercicis de enfortiment i
tonificació, fets en condicions aeròbiques, tenen un millora del
dolor i la fatiga superior als pacients controls o als que fan exercicis
d’estirament. L’exercici ha d’estar supervisat en els casos d’afecció
moderada o greu.
- Teràpia cognitivoconductual (TCC). Aquesta teràpia psicològica
provoca una millora que és manté de forma important durant
mesos. L’evidència de la seva eficàcia és sòlida.
- Educació al o a la pacient. Hi ha una evidència sòlida que demostra
que un programa d’educació intensiva al o a la pacient és un
tractament efectiu en la FM que es manté de 3 mesos a 12 mesos.
La millora després d’aquest procés (6 i 17 sessions educatives)
afecta un símptoma o més d’un com: el dolor, el son, la fatiga i la
qualitat de vida.
- Programes educatius. El seu objectiu és enfrontar-se a la malaltia
crònica, millorar l’autoeficàcia i les conductes de salut i l’estat de
salut. Aquests programes s’han emprat en diferents països de
manera variable, oscil·len en sessions d’1 a 2 hores setmanals,
durant 6 o 12 setmanes, i s’han treballat interactivament en petits
grups de pacients, combinant-los amb sessions d’exercici físic.
- Programes terapèutics multidisciplinaris. El tractament de la FM és
més efectiu si s’associen algunes de les modalitats terapèutiques
anteriorment citades. La combinació d’exercici, teràpia cognitivoconductual
o l’educació i els exercicis té una evidència sòlida sobre
la seva eficàcia en la FM.
Hi ha altres tractaments no farmacològics dels quals només hi ha una
evidència moderada sobre el seu efecte a la FM: exercicis d’estirament,
acupuntura, hipnoteràpia, biofeedback i teràpia en balnearis.
Annex 7. VALORACIÓ DE L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA SOBRE
EL TRACTAMENT DE LA SFC
L’Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques (AATRM), ha
revisat sistemàticament l’evidència científica existent, fins al mes de
setembre de 2005, sobre el tractament farmacològic i no farmacològic
de la síndrome de fatiga crònica22,23.
No hi ha un tractament curatiu o que generi una remissió per un període
de temps llarg, per la qual cosa el tractament és simptomàtic. La
presència de comorbiditats és habitual i s’ha de tractar.
Tractament del dolor
Dels nombrosos tractaments proposats pocs han estat formalment
avaluats. El nivell d’evidència de què es disposa sobre el tractament del
dolor és de tipus IV (opinió d’experts). Tots els fàrmacs s’han de
començar a dosis baixes, les quals han d’augmentar segons l’evolució.
- AINE o paracetamol
- Amitriptilina
- Gabapentina
- Tramadol
Els antidepressius però, no han de recomanar-se de forma sistemàtica.
Són útils en els quadres depressius reactius associats a la SFC, en
l’insomni i en la millora simptomàtica de les miàlgies. No s’ha demostrat
que hi hagi un grup d’antidepressius de major efectivitat que un altre,
encara que se solen emprar els antidepressius tricíclics. Tampoc s’ha
definit la durada del tractament
Teràpia cognitivoconductual (TCC)
La teràpia cognitivoconductual (TCC) i el règim d’exercici físic gradual,
són en l’actualitat els tractaments més prometedors pels afectats per
aquesta síndrome sobre la base de l’eficàcia demostrada en adults
amb SFC en règim ambulatori.
La TCC s’està emprant en els pacients amb la SFC des de fa més de 10
anys en diferents països del món. Al principi, l’èxit va ser moderat però
la seva efectivitat ha augmentat progressivament. Aquest tractament
és efectiu en diferents graus en el 70%26 dels pacients, especialment
en les persones afectades moderadament, i perdura en el temps. És
important que durant la TCC el pacient no rebi cap valoració mèdica o
tractament per a la SFC ja que necessita ser capaç d’atribuir la millora
a la seva pròpia conducta o al seu comportament. Es recomana que el
mètode cognitivoconductual s’ajusti individualment a cada persona i,
per tant, no és recomanable un protocol de TCC rígid. Els resultats d’un
assaig recentment publicat assenyalen que els terapeutes poc experts
amb aquesta teràpia conductual també la poden aplicar i, per tant,
suggereixen la possibilitat d’incrementar l’accés a la TCC a un nombre
major de pacients dels que habitualment poden ser atesos als centres
especialitzats. En els casos en què rebin la TCC en règim ambulatori, el
temps de tractament oscil·la de 4 a 6 mesos (de 13 a 16 sessions setmanals
o bisetmanals, d’aproximadament 1 hora). Es pot preveure la
repetició d’un segon grup de sessions o programa de TCC
Exercici físic gradual
La teràpia de l’exercici físic gradual té com a objectiu incrementar la
capacitat física, força i resistència, fer reprendre de manera gradual les
activitats prèvies evitades i incrementar gradualment però progressiva
les activitats aeròbiques com passejar o nedar. Consisteix en l’exercici
aeròbic amb un augment progressiu de durada durant 5 dies a la setmana
durant 3 mesos. L’exercici físic progressiu controlat ha
d’individualitzar-se segons les característiques personals del o de la
pacient i les diverses fases evolutives de la malaltia. L’activitat física ha
de fer-se de manera regular i en períodes de 30 a 45 minuts. L’exercici
no ha de ser extenuant ja que els símptomes poden empitjorar. Una
intervenció educativa al o a la pacient i la realització d’exercicis físics
no va implicar uns beneficis addicionals en comparació amb la combinació
d’aquests exercicis físics i l’explicació habitual. Això indica que
per fer viable i efectiva la intervenció amb exercicis no cal que el professional
hi dediqui gaire temps.
Altres tractaments
Després de la seva avaluació NO es recomanen:
· Toxoide estafilocòccic
· Corticoides via tòpica nasal
· Corticosteroides sistèmics (hidrocortisona, fludrocortisona)
· Dexanfetamina: és un assaig clínic controlat i aleatoritzat pilot. Els
seus resultats justificarien un estudi amb més pacients i amb un
seguiment més llarg. De moment, no és recomanable.
· Suplement polinutrient amb diferents vitamines, minerals i
coenzims. Oli d’onagra
· Melatonina
· Fototeràpia
· Repòs prolongat
· Immunoteràpia
Annex 8. FUNDACIONS I ASSOCIACIONS DE FIBROMIÀLGIA
I SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA MÉS REPRESENTATIVES A
CATALUNYA
FF - Fundació d’afectats i afectades de fibromiàlgia i síndrome de
fatiga crònica
Av. Diagonal, 365, 4º 1ª
08037 Barcelona
WEB: www.fibromialgia.org
Teléfono: 93-467.22.22
Fundació per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de la fatiga crònica
C/ Joan Güell, 184
08028 Barcelona
WEB: www.fundacionfatiga.org
Teléfono: 93-419.08.33
ACSFCEM - Associació catalana de síndrome fatiga crònica i
encefalomielitis miàlgica
C/ Joan Güell, 184
08028 Barcelona
WEB: www.acsfcem.org
Teléfono: 93-419.08.33
LLIGA REUMATOLÒGICA CATALANA
C/ Llibertat, 48, bajos
08012 Barcelona
Teléfono: 93 207.77.78 / Tel. 973 352 913
Fax: 93/459.44.48
E-mail : lalliga@lligareumatologica.org
ACAF- Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia
08700 IGUALADA
Teléfonos: 639.007.013 / 696.946.158
E-mail: acaf_oficina@terra.es; acaf@fibromialgia-cat.org
WEB: www.fibromialgia-cat.org
ASSFAC - Asociación de Síndrome de Fatiga Crónica
Hotel d’Entitats “Can Guardiola”
C/ Cuba, 2
08030 Barcelona
Delegaciones en Manresa (609 726 119), Sabadell (629 547 934) y
Solsona.
Teléfono: 696 58 25 26 (atención al público)
e-mail: assfac@assfac.org
WEB: www.assfac.org
AFIBROCAT - Associació per a la Fibromiàlgia de Catalunya
Espai Jove Boca Nord,
C/ Agudells, 37-45
08032 Barcelona
E-Mail: afibrocat@hotmail.com;afibrocat@fibromialgia.org
Teléfono: 620 90 94 33 (de 9:00 a 14:00 horas) / 93 429 29 41
AAFYSFC – Associació d’afectats de Fibromiàlgia i SFC de
Sta. Coloma
C/. Pompeu i Fabra, 22-24
08922 Sta. Coloma de Gramanet
Teléfono: 93 4662452
Fax 934661317
E-Mail: antoniamares@hotmail.com, vero_carmona@hotmail.com
FIBROBAIX – Associació de Fibromiàlgia del Baix Llobregat
C/ Mallorca, 30
08830 Sant Boi de Llobregat
E-Mail: info@fibrobaix.org
Teléfono: 936542712
FIBROFELS
C/ Frederic Mompou, 8 (Pl. Juan XXIII)
08860 Castelldefels
E-Mail:aroderotsr@yahoo.es
Teléfono: 617 24 00 99
AFFM Sant Valentí - Associació de Sant Valentí de FM i SFC de
Martorell
Paseo Cataluña, s/n (Centro Cultural)
08760 Martorell
E-Mail:
Teléfono: 93/ 774. 21. 32 / 655. 611.626
AVAF - Associació Viladecans afectats Fibromiàlgia
Pasaje Sant Ramon, 2
Auditorio Pablo Picasso
08840 - Viladecans
E-Mail: avaf2003@hotmail.com; avaf@fibromialgia.org
Teléfono: 93 659 10 15-93 659 14 56/ 656843797
AFFCB - Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà
Pl. Dr Sala, s/n (Hospital Vell, 3r piso)
08600 Berga
E-Mail: fibroberg@terra.es
Teléfono: 93/822. 29.47
AFG - Associació Fibromiàlgia i SFC del Garraf
C/ Comas i Solà, 19, local 1
Apartado de Correos 29
08810 Sant Pere de Ribes
E-Mail: fibromialgiagarraf@hotmail.com
Teléfono: 938963154 - 650376885
AFFAR - Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
d’ Argentona i Rodalies
C/ Àngel Guimerà, 14
08310 Argentona
E-mail: afar@cajamar.es
AFIMAT – Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
de Mataró
C/ Sant Pelegrí, 3, 1º
08301 Mataró
E-Mail: afimatcjimenez@tiscali.es
Teléfono: 637743494
AFITOMAR (Tordera y Maresme)
Pl. Concòrdia (antiguas Galerías Comerciales), s/n
08490 Tordera
E-Mail: prisca1@telefonica.net / afitomar@fibromialgia.org
Teléfono: 93 764 37 17 Ext. 602
WEB : http://www.tordera.org/entitats/afitomar
AFFACC - Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
de Cerdanyola
C/ Les Vinyes, 11 A
08290 Cerdanyola del Vallès
Teléfono: 93 691 42 57
WEB: http://www.affacc.org
E-mail: info@affacc.org
AFIMIR - Associació de Fibromiàlgia de Montcada i Reixach
C/ Major, 32. Casa de la Vila
08110 Montcada i Reixac
E-Mail: afimirmontcada@hotmail.com
Teléfono: 93 565 11 22 / 659 41 20 07
AFIMOIC - Associació de Fibromiàlgia de Mollet i Comarca
Casal Joana Barcala
C/ Àngel Guimerà, 15
08150 Mollet del Vallès
E-Mail: afimoic@hotmail.com
Teléfono: 93.570.77.47 - 619061035
AFIFAC.SP - Asociación de afectados/as de Fibromialgia y
Síndrome de Fatiga Crónica de Santa Perpètua
Centro Cívico Can Folguera
C/ Pau Picasso, 32
08130 Santa Perpètua de Mogoda
E-Mail: afifac_sp@hotmail.com
Teléfono: 93/ 574.06.81
AOAF - Associació d’Osona per als afectats de Fibromiàlgia
C/ Enric Delaris, 52
08560 Manlleu
E-Mail: montseferran@hotmail.com
Teléfono: 93 851 08 48
AGSFC - Associació Gironina de Síndrome de Fatiga Crònica
Centre Cívic St. Narcís
Pl. Assumpció 27
17005 Girona
E-Mail: info@agsfc.org
Teléfono: 658 204 569
AFIFALL - Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de Lleida i
província
Av. Segre, 1
25007 Lleida
E-Mail: afifalleida@terra.es
Teléfono: 619 922 227
ASPID - Asociación de parapléjicos y discapacitados físicos de
Lleida
C/ Músic Vivaldi, 27
25003 Lleida
Teléfono: 973 22 89 80
Fax: 973/22.54.68
E-Mail: fibromialgia@aspidlleida.com
Lliga d’Afectats Reumatològics i Discapacitats (Tarragona)
Via de l’Imperi Romà, 9-11 bis
Tarragona
E-Mail: lligardm@comt.es
Teléfono: 657 88 78 64

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1 Carmona L, Ballina FJ, Gabriel R, Laffon A, EPISER Study Group. The burden of
musculoskeletal diseases in the general population of Spain: results from a
national survey. Ann Rheum Dis. 2001;60:1040-5.
2 Buchwald D, Umali P, Umali J, Kith P, Pearlman T, Komaroff AL.Chronic fatigue
and the chronic fatigue syndrome: prevalence in a Pacific Northwest health
care system. Ann Intern Med. 1995; 123:81-88
3 Lloyd AR, Hickie I, Boughton CR, Spencer O,Wakefield D. Prevalence of chronic
fatigue syndrome in an Australian population. Med J Aust 1990;153:522-528.
4 Ranjith G. Epidemiology of chronic fatigue syndrome. Occupational Medicine
2005;55:13-19.
5 Fitzcharles MA, Boulos P. Inaccuracy in the diagnosis of fibromyalgia syndrome:
analysis of referrals. Rheumatology 2003;42:263-267
6 Wolfe F, Smythe HA, Yunus MB, Bennett RM, Bombardier C, Goldenberg DL et
al. The american College of Rheumatology 1990 criteria for the classification of
fibromyalgia. Arthritis Rheum. 1990;33:160-72.
7 Camps L, Faixedas M, Foguet Q, Gelado MJ, Girona MR, Riera G et al. Guia
diagnòstica i terapèutica de la fibromiàlgia. Generalitat de Catalunya, Departament
de Salut, Regió Sanitària de Girona. Girona, 2002.
8 Collado A, Alijotas J, Benito P, Alegre C, Romera M, Sañudo I, Martín R, Peri
JM,Cots JM. Documento de consenso sobre el diagnóstico y tratamiento de la
fibromialgia en Cataluña. Med Clin.2002;118:745-9.
9 Buckhardt CS, Clark SR, Bennett RM. The Fibromyalgia Impact Quaestionnaire:
development and validation. J Rheumatol. 1991;18:728-33
10 Garcia M de, Marcó M. Protocol d’avaluació psicològica de la fibromiàlgia
(2001). Departament de Psicologia, Universitat de Girona. Adaptació de: Burckhardt
CS et al. FIQ, (1991)
11 Gonzalez- Alvarez B. Validació al castellà del FIQ. Tesi doctoral. Universitat
Autónoma de Bellaterra. 1998.
12 Rivera J, Gonzalez T. The Fibromyalgia Impact Questionnaire: a validated Spanish
version to assess the health status in women with fibromyalgia. Clin Exp
Rheumatol. 2004 Sep-Oct;22(5):554-60
13 Fukuda K, Strauss SE, Hickie I, Sharpre MC, Dobbins JG, Komaroff A. The
chronic fatigue syndrome: a comprehensive approach to its definition and
study. International Chronic Fatigue Syndrome Study Group. Ann Intern Med.
1994; 121(12):953-59.
14 Ferrando L, Franco-A L, Soto M, Bobes J, Soto O, Franco L, Gubert J. Instituto
IAP . M.I.N.I.Mini International Neuropsychiatric Interview. Versión en español
5.0.0.DSM-IV. Adaptat de: Lecrubier Y, Weiller E, Hergueta T, Amorim P, Bonora
LI, Lépine JP.( Hôpital de la Salpétrière). Sheehan D, Janavs J, Baker R,. Sheehan
K.H, Knapp E., Sheehan M. (University of South Florida). Madrid, 1998.
15 Alonso J, Prieto L, Antó JM. The Spanish version of the SF-36 Health Survey
(the SF-36 health questionnaire): an instrument for measuring clinical results]
Med Clin . 1995 May 27;104(20):771-6.. Accesible en http://iryss.imim.es/
iryss/BiblioPRO.asp. Consultada el 15 de Març de 2006.
16 The Euroqol Group. EuroQol. A new facility for the measurement of healthyrelated
quality of life. Health Policy 1990;16:199-208
17 Goldenberg DL, Burckhardt C, Crofford L. Management of fibromyalgia sydrome.
JAMA 2004;292:2388-2395
18 Alegre de Miquel C, Alejandra-Pereda C, Betina-Nishishinya M, Rivera J. Revisión
sistemática de las intervenciones farmacológicas en la fibromialgia. Med
Clin. 2005;1125 (20):784-7.
19 Bosch Romero E, Sáenz Moya N, Valls Esteve M, Viñolas Valer S. Estudio de la
calidad de vida en pacientes con fibromialgia: impacto de un programa de
educación sanitaria. Atención Primaria. 2002;30 (1):16-21.
20 Consejo Interterritorial del sistema Nacional de Salud. Fibromialgia. Ministerio
de Sanidad y Consumo. Madrid, 2003.
21 Servei Català de la Salut. Síndrome de fatiga crònica (SFC). Diagnòstic, avaluació
i tractament en atenció primària i serveis de medicina interna hospitalària.
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i seguretat Social.
Barcelona, abril de 2004.
22 M. Dolors Estrada. Síndrome de fatiga crònica. Barcelona: Agència d’Avaluació
de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Servei Català de la Salut. Departament de
Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Abril de 2001.
23 Alijotas J, Alegre J, Fernández-Solà J, Cots JM, Panisell J, Peri JM, Pujol R.Grupo
de Trabajo del síndrome de Fatiga Crónica de Catalunya. Documento de consenso
sobre el diagnóstico y tratamiento del síndrome de fatiga crónica en
Catalunya. Med Clin.2002;118:73-6
24 South Australian Department of Human Services. ME/CFS Guidelines. Myalgic
encefalopathy (ME)/ Chronic Fatigue Syndrome (CFS). Management Guidelines
for General Practitioners. 2004.
25 Reid S, Chalder T, Cleare A, Hotopf M, Wessely S. Chronic fatigue syndrome
(Search date September 2004). En: Clinical Evidence [base de dades en internet].
London (United Kingdom): BMJ Publishing Group Limited; 2005. [data
d’accés 1 de junio de 2005]. Disponible a: http://www.clinicalevidence.com
26 Prins JB, van der Meer JWM, Bleijenberg G. Chronic Fatigue Syndrome. Lancet
2006;367:346-55.
27 Edmonds M, McGuire H, Price J. Tratamiento con ejercicios para el síndrome de
fatiga crònica (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus,
2005 Issue 2. Oxford: Update Software Ltd. Disponible a : http://www.update-
software.com (Traducida de The Cochrane Library, 2005 Issue 2. Chichester,
UK: John Wiley & Sons, Ltd.).
28 Price JR, Couper J. Tratamiento cognoscitivo-comportamental para adultos con
síndrome de fatiga crónica.(Revisión Cochrane traducida). La Biblioteca Cochrane
Plus 2005, nº4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.
update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2005 Issue 4. Chichester,
UK: John Wiley & Sons, LTd). Data d’accés 26 de Gener del 2006.
29 Prins JB, Bleijenberg G, Bazelmans E, elving LD, de Boo TM, Severens JL et al.
Cognitive behaviour therapy for chronic fatigue syndrome: a multicentre randomised
controlled trial. Lancet 2001;357:841-47.
30 Alegre de Miquel C, Grupo de Trabajo sobre la Fibromialgia. Problemática en el
abordaje de la fibromialgia. Aten Prim 2004;33(9): 124-125

1 comentario:

Anónimo dijo...

La asociación de afectados de fibromialgia de Tordera, AFITOMAR informa que se ha disuelto.
Los responsables de dicha asociación, informamos que todas las personas que quieran información o asesoramiento sobre la enfermedad, se pueden poner en contacto con la asociación.

ACAF ALT MARESME
Centre cultural de Malgrat
Carrer del Carme, 26
08380 Malgrat de Mar
Teléfono: 648155392
Horario de:
lunes a viernes de 11:00h a 14:00h